Resultats de la cerca

Armer d’ofici, intervingué en les lluites populars napolitanes contra el domini hispànic 1647 Després de la mort de Masaniello, dirigí la revolta del poble napolità, que obligà el virrei a amagar-se al Castell Nou agost del 1647 Tingué discrepàncies amb Francesco Toraldo, successor de Masaniello, i el féu decapitar Sense capacitat militar, quan arribà la flota de Joan d’Àustria octubre del 1647 confià la resistència als francesos comandats pel duc de Guisa, el qual, sota el títol de duc de la República napolitana, començà a governar autoritàriament Annese, aleshores, inicià contactes amb els…

Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’…

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix…

Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la restauració de la torre de la catedral d’Elna, on també esculpí un escut del bisbe…

Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé…

El 1688 constava com a alumne d’orgue al Conservatorio de la Pietà dei Turchini, a Nàpols, on exercí d’organista entre el 1694 i el 1702 El seu primer reconeixement com a compositor el rebé quan presentà la seva òpera Ariovisto 1702 El 1703 intentà, sense èxit, aconseguir el càrrec de director musical a la cort de Nàpols, lloc ocupat per Alessandro Scarlatti El 1707, després de la composició d’un tedèum i la seva posterior interpretació dirigida per ell mateix, obtingué la plaça de director musical amb el comte Wirrico Daun A més de la seva feina al servei d’aquest…

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a…

Estudià a Nàpols amb Giovanni Domenico da Nola Fou organista, des del 1593, i mestre de capella, des del 1595, de l’església de l’Annunziata, a Nàpols, càrrec que mantingué, sembla que compartit amb Camillo Lambardi, fins el 1621 També exercí d’organista a la capella virregnal espanyola des del 1602 La seva música vocal, constituïda bàsicament de madrigals i obres sacres, no és tan innovadora com la seva producció instrumental, especialment la música per a tecla El seu Primo libro di diversi capricci 1603 inaugurà un nou estil en la música per a teclat i, en certa…

Vida El 1696 ingressà al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols Estigué al servei del príncep de Hessen-Darmstadt en qualitat de mestre de capella i posteriorment exercí el mateix càrrec amb l’ambaixador portuguès a Nàpols La relació de Porpora amb el príncep de Hessen-Darmstadt fou decisiva per a la carrera del músic, ja que li proporcionà l’encàrrec de la cort de Viena per a compondre l’òpera Arianna e Teseo 1714, estrenada amb motiu de l’aniversari de l’emperador Durant un cert temps gaudí del favor de la cort imperial vienesa i de la cort del virrei de…

Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic