Resultats de la cerca

Sembla que succeí Frodoí en la seu barcelonina, però potser no immediatament Després de la mort violenta del comte Guifré I el Pelós i del trasbals produït al comtat de Barcelona, es dedicà a la restauració d’esglésies, com la de Parets 904, les de Cervelló 904 i 910, que concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès, i més endavant les de l’Ametlla i la Roca del Vallès 932, ajudat primer pel comte Guifré II-Borrell I i després pel comte Sunyer I Reuní un sínode a Barcelona el 906, amb l’assistència de l’arquebisbe Arnust de Narbona i altres bisbes catalans, per tractar del bisbat…

Creació de la província de la Gàllia Transalpina Gneu Domici Ahenobarb funda la colònia Narbo Martius Narbona 118 aC

Esclua, bisbe d’Urgell, protagonitza un primer intent d’independència de les diòcesis catalanes respecte del metropolità de Narbona

Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Galla Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori

Presentació Vista aèria del sector original de la comarca, amb el castell de Pèirapertusa, que li dóna nom, a primer terme, I, al fons, el grau de Maurin i l’esperó de Querbús ECSA - F Tellosa La Fenolleda i el Perapertusès són dues comarques o països totalment vinculats en els aspectes polític i religiós fins al començament de l’edat mitjana és per això que s’han tractat conjuntament fins a la seva ocupació pels carolingis en la introducció o estudi que sobre les èpoques prehistòrica, protohistòrica, romana i visigòtica ha fet J Abélanet a l’inici del marc històric de la Fenolleda Allí ens…

Alfons el Magnànim derrota els rebels sards, i el vescomte de Narbona li ven tots els seus drets sobre l’illa de Sardenya

Església parroquial del poble, és esmentada també a partir del 1211 Depenia de la diòcesi de Narbona Fou reconstruïda totalment al segle XIX

Assistí al Concili de Thusi, a la diòcesi de Toul 860, i al de Troyes 878 El 885, a Narbona, consagrà l’arquebisbe Teodard

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del…

Signatura d’un conveni de pau entre Pere Torreles, representant de Martí l’Humà, i Leonardo Cubello, descendent dels antics jutges d’Arborea Els radicals, partidaris del vescomte de Narbona, continuen la lluita