Resultats de la cerca

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i secretari del…

Propietari rural, fou diputat, líder dels whigs , ministre de la guerra 1708-10 i tresorer de la flota 1710-11 Acusat de corrupció, fou empresonat 1712 En instaurar-se la dinastia dels Hannover 1714, els drets de la qual al tron anglès ell havia defensat, fou rehabilitat i nomenat canceller de l’Exchequer 1720-40, càrrec des del qual dirigí la política del país, acomplint les funcions de primer ministre Partidari convençut del liberalisme econòmic, impulsà l’expansió econòmica, afavorí el desenvolupament industrial i financer, l’agricultura, el comerç i l’explotació colonial i assentà les…

Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal les noces se celebraren el 1288 El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV , i el seu marit 1322-23, fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria però fou després rehabilitada Vídua 1325, feu un altre viatge a Catalunya es retirà al monestir…

L’obra, que tingué una gran influència, és la primera de gran format de l’escola flamenca, i juntament amb les obres de Robert Campin, el seu punt d’arrencada L’autor posà al servei d’una idea teològica ben documentada un realisme escrupolós i una tècnica que juga amb la transparència de la pintura a l’oli per crear efectes de llum i de perspectiva aèria

També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta

Aquests greixos són els del rambutan Nephelium lappaceum i del pulasan Nephelium mutabile i la mantega de Makasar que prové de la Schleichera trijuga Poc soluble en alcohol, soluble en èter, es fon a 75,4°C i bull a 205°C, a 1 mm de mercuri, i a 328°C amb descomposició, a la pressió atmosfèrica És obtingut generalment de l’oli de cacauet i és emprat per a la fabricació de ceres sintètiques

Aquesta tècnica és molt antiga i fou utilitzada primitivament per a les pells d’isard hom pot aplicar-la a qualsevol pell, encara que actualment és utilitzada principalment per a serratges de pell d’ovella o pell d’anyell amb la flor raspada L’adobatge consisteix a alternar les absorcions d’oli a la bota o en batans especials i els sojorns en cambres closes, on té lloc una oxidació del greix a l’interior de la pell, amb despreniment de calor i de productes volàtils irritants Quan l’adobatge és suficient, les pells passen a la bota amb aigua tèbia i d’allí a la premsa per tal d’…

En el llenguatge comú, designa allò que és causa de contesa i de discòrdia entre persones o entre collectivitats que abans estaven d’acord

Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…