Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
Los Ríos de Arriba
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de Begís (Alt Palància), vora el Palància, aigua amunt de la vila.
Torques
Poble
Poble del municipi de Sogorb (Alt Palància), a la dreta del Palància, entre Xeldo i Soneixa.
La seva església Sant Francesc depèn de la de Sogorb Fou centre del marquesat de Vilatorques
Rafael Valls i David
Historiografia catalana
Enginyer industrial i erudit.
Impulsà la creació d’un museu a Manises i d’una escola de dibuix per a fomentar la indústria de ceràmica local Escriví diversos treballs de tipus històric, alguns dels quals –com ara La cerámica en la provincia de Castellón , Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia o Historia de las matemáticas del siglo XVII y en particular de D Vicente Tosca– restaren inèdits Això no obstant, en publicà d’altres La cerámica apuntes para su historia 1894, La música su historia, instrumentos, sonido y escalas 1894 i Pallantia Vulgo Valencia, la Vieja su historia, su río Turia y el Palancia, sus…
El talp cec
El talp cec Talpa occidentalis és una espècie endèmica de la península Ibèrica Un cop contrastades les cites indirectes, i després d’haver descartat les que el confonien pel nom vulgar amb altres espècies, als Països Catalans s’han mantingut les cites de talp cec a la serralada Ibèrica Gúdar i Javalambre i a la Vall d’Aiora, on també hi pot haver confusió nominal amb el talpó comú Microtus duodecimcostatus i on localment se l’anomena topo De fet, però, cal dir que només hi ha una observació confirmada de l’espècie, concretament una del 1993 corresponent a un exemplar trobat…
vall de Segó
Sector del Camp de Morvedre, situat al NE de la comarca, al límit amb la Plana, a redós d’unes petites elevacions (346 m, a la creu de Quart) derivades de la serra d’Espadà.
Té 21,71 km 2 i 7 426 h 1970 Els municipis que la componen són Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls i Quartell inclou també els antics termes de Rubau, Almerig, Alarap, Benicalaf, l’Alqueria Blanca, Quemalo, la Garrofera, Santa Coloma i els Frares els tres darrers formaren fins el 1845 el municipi dels Llogarets Gairebé tota la seva ocupació és la terra, i més concretament el conreu dels cítrics, que són regats amb l’aigua de la font de Quart Les aigües del seu terrer van directament a la mar pel barranc de les Valls o de Benavites, que no forma part de la…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els…
província de Castelló de la Plana
Castell
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat de Castelló de la Plana.
És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833…
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…
calvari
Cristianisme
Crucifix o capella dedicats a la Crucifixió i situats damunt un turó o una elevació artificial del terreny, sovint prop d’una població, on els cristians van, especialment en temps de quaresma o de setmana santa, a fer el Via Crucis o a recordar la Passió.
Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina