Resultats de la cerca

El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’aquest santuari, que conté…

Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…

Fou professor al St Dominic’s College de Foochow Xina 1915-21 i als Estats Units a partir del 1921 Publicà treballs sobre teatre religiós valencià i llatinoamericà com Los Misterios del Corpus de Valencia 1932 i Misterios y autos del teatro misionero en Méjico durante el siglo XVI y sus relaciones con los de Valencia 1949, i treballs sobre llengües, entre els quals cal destacar Manual of the Foochow Dialect 1945 Collaborà en revistes especialitzades com Hispania i Revista Iberoamericana , entre d’altres

Practicà ciclisme de pista A partir del 1979 se centrà en la medicina esportiva El 1986 es feu director esportiu en ciclisme i passà a dirigir els equips del Club Ciclista Iluro Fou metge de la Federació Catalana de Ciclisme 1998-2004 i figura com a metge adscrit a la Unió Ciclista Internacional

Membre del Club Natació Barcelona, quan encara estava en edat júnior, es proclamà campió de Catalunya de llançament de pes 1990 Aquell mateix any participà en el Mundial júnior

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha publicat també…

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…

Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i personatges…