Resultats de la cerca

Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català

En ocasió del 75 aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya publica el cens "Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis", la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9161 persones deportades registrades, de les quals entorn de 2000 són catalanes En l’elaboració del cens hi han collaborat l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra

Doctora en filologia romànica i catedràtica de traducció a la Universitat Pompeu Fabra És membre del Grup d’Estudis d’Argumentació Discursiva i Traducció GRADIT i les seves principals línies de recerca són pragmàtica i argumentació aplicada a la traducció interpretació i traducció d’aspectes textuals coherència, punt de vista i intenció i d’aspectes microtextuals marques sociocognitives i connectors argumentatius D’entre les seves publicacions destaca l’obra publicada el 1995, Manual de Traducción francés-castellano

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi

Fou constituït el 1996 i és format per la Biblioteca de Catalunya i les biblioteques de les universitats públiques de Catalunya —Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Oberta de Catalunya— La seva consulta remota facilita el coneixement i el préstec dels fons inclosos i possibilita l’estalvi de recursos en catalogació per mitjà de la còpia de registres

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota

Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà

Format a ESADE, on es graduà en ciències empresarials i en gestió internacional 1985, es doctorà en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology 1989 i el 1994 es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra , d’on és professor des de l’any 2001, com també de la Universitat de Barcelona , des del 2009 Entre els anys 1989 i 2001 exercí també la docència a les universitats de Columbia i Nova York, i és professor visitant de diverses universitats Del 1999 al 2017 fou director del Centre de Recerca en Economia Internacional  CREI, depenent de la Generalitat…

Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de La Vanguardia des del 1982 És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral Quark ciencia, medicina y cultura , i fou el primer director del diari Eco , publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996 El 1994 rebé el premi de periodisme científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC