Resultats de la cerca

La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…

Instrumentista de violí, feu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys setanta arribaren fent expedicions de recerca musical a l’Alta Garrotxa Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso , i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’…

Fundat el 1933 per persones relacionades amb el Teatre Tívoli del carrer Casp, com Antoni Rossell Fou una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Tennis de Taula, el 1935 Gran dominador del tennis de taula en els primers anys de la postguerra, acumulà sis títols de campió d’Espanya per equips en homes 1943, 1946, 1948, 1951, 1954, 1961, un en dones 1943, dues Lligues 1961, 1962, dotze títols catalans masculins per equips 1942, 1943, 1945, 1948-52, 1954, 1959, 1960, 1961, nou de femenins 1942-48, 1951, 1952 i un de Barcelona masculí 1962 Els germans Jordi i Josep…

Creat el 1994, és el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra, acordada pel govern andorrà des del 1997, forma part del Sistema d’Arxius d’Andorra, en què també hi ha la Secció de Gestió de Documents Administratius, l’Arxiu Administratiu, l’Arxiu de Gestió i els Arxius Centrals del Govern Andorrà Des de la seva creació, ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General,…

Germà de l'empresari i mecenes Antoni Vila i Casas , fou vicepresident de la Fundació Vila Casas Iniciat tardanament en l’escriptura, publicà, entre altres obres, la crònica Àlbum de família 1984, les novelles i narracions Príncep de Roma 1989, Talgo Simfonia 1988, El gos del cantant 1986, Elisenda 1985, El brunzir del temps 1994, premi Fiter i Rossell, Gent de l’illa 1995,  Bernat el Coix 2008 i el llibre de viatges Diari d'un turista Viatge a Síria i Jordània 2001 També és autor dels assaigs polítics Delenda est Catalonia 2008 i Ara és l'hora, catalans 2009, a més d’un…

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que repetiria en…