Resultats de la cerca

Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre…

Pintà dos retaules per a l’església de Sant Just de Barcelona 1498 i per a Sitges Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499, conservats en part El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l’església de Sant Sebastià malgrat l’oposició del pintor de la ciutat, Gabriel Alemany Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona 1528 i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d’Argentona destruït el 1936 El 1532 s’associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes o Pere Nunyes per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan Sant…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El…

És situada al vessant occidental del Collsacabra, prop del mas de les Viles, raó per la qual hom l’anomena també Sant Llorenç de les Viles Existia ja el 1118 Pertanyia a la jurisdicció dels Cabrera Fou parròquia autònoma fins al segle XIV després passà a ésser sufragània de Pruit, i per aquesta raó el seu terme autònom es fusionà amb el de Pruit vers el 1832 Església romànica segle XII, té un portal del segle XVI, i fou ampliada amb un presbiteri i una capella lateral al segle XVIII La seva feligresia tingué 5 famílies entre el 1553 i el 1685 en depenia el gran mas del Bac de Collsacabra

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…

Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes A la part…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…