Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Gausa
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre).
És un antiquíssim nucli de població, probablement una villa romana, i fou un nucli de poblament morisc La font de Gausa rega una part de la partida Té una petita capella
el Penoso
Caseria
Caseria del municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), al S de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l’assegador de Llíria.
Els estanys d’Almenara
Els estanys d’Almenara —o llacunes de Taiola— són envoltades per franges de vegetació halofítica formades bàsicament per canyissar Xavier Moreno Els estanys d’Almenara 215, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests estanys són situats en la proximitat de la costa, principalment dins del terme d’Almenara, al nord-est de la població de Sagunt Es tracta d’un parell de llacunes també conegudes amb el nom de llacunes de Taiola, envoltades per una antiga marjal que actualment ha estat transformada en horta No obstant això, a l’hivern aquests camps s’…
Antonio Dabán y Ramírez de Arellano
Història
Militar
Militar.
Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del…
,
Joan Crisòstom Petit i Julià
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia
Juan Bautista Topete y Carballo
Història
Marí i polític castellà.
De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881
séquia major de Morvedre
Canal principal de regadiu del Camp de Morvedre, que pren l’aigua del Palància a l’assut d’Algar i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella.
En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes
Estadi Municipal de Tortosa
Futbol
Camp de futbol del barri de Ferreries de Tortosa.
És la seu del Club Deportiu Tortosa El 15 d’agost de 1942 s’hi disputà el primer partit, però la inauguració oficial no tingué lloc fins el 23 de maig de 1943, amb una sèrie d’actes i el partit entre el CD Tortosa i el Club Deportiu Acer de Sagunt La temporada 1969-70 s’hi installà l’enllumenat artificial i el 1990 s’inaugurà la tribuna coberta amb motiu de la celebració de les noces d’or del club, en què el Tortosa s’enfrontà al Barcelona 0-3 La capacitat del camp és de 3000 espectadors
Alts Forns del Mediterrani
Economia
Empresa siderúrgica fundada el 1971 amb l’objecte d’explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l’estat.
Fou construïda a partir de les antigues installacions que Altos Hornos de Vizcaya posseïa al Port de Sagunt Camp de Morvedre i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué de començar un pla de reestructuració El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci Liquidada com a empresa el 1985, el 1986 la secció de laminació esdevingué Siderúrgica del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina