Resultats de la cerca

Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal

El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat

Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII

Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió

Vida i obra Només se sap que prengué part en el certamen poètic de València del 1474 amb el poema En totes parts vostra bondat destilla , i en el del 1486, on participà a la joia del robí amb el poema Venint en lo món superna rehina Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates

Per tal com el joc és tapat i només el qui el juga el coneix, hom no sap si el que li és cantat és ver o fals Si hom ho dóna com a ver, després d’haver jugat, haurà de cantar una jugada superior, però si creu que és fals descobreix el joc, i si resulta que era ver s’apunta una falta, però si era fals la falta recau aleshores en aquell que l’ha cantada

El catecisme tradicional les ha dividides en set de corporals donar menjar al qui té fam, donar beure al qui té set, vestir el despullat, allotjar el pelegrí, visitar els malalts, redimir els captius, enterrar els morts i set d’espirituals ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, consolar l’afligit, corregir el qui va errat, perdonar les injúries, patir amb paciència les flaqueses del proïsme, pregar Déu pels vius i pels difunts

Després de la primera novella publicada, The Wind Changes 1937, visqué la Segona Guerra Mundial a Romania i al nord d’Àfrica, circumstància que marcà la seva carrera novellística, inspirant-li l’anomenada Trilogia dels Balcans The Great Fortune 1960, The Spoilt City 1962 i Friends and Heroes 1965, així com la major part de la seva obra Sap combinar magistralment els elements personals amb les grans tragèdies collectives The Sum of Things 1980, és la seva darrera novella