Resultats de la cerca

Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn L Prat Situació Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte Mapa 362M781 Situació 31TCG760283 Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom JCT Història Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros No tingué mai funcions parroquials, i…

Situació i presentació Els límits municipals dins el Solsonès són Olius N i E, Riner i Pinós E i Pinell NW Les seves aigües la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós, continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener El terme comprèn els pobles de Llobera anomenat també Llobera de Solsonès, cap administratiu, i Torredenegó, així com la…

Situació i presentació Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages i al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner N, la Molsosa S i Llobera NW i Torà a ponent A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament i antiga quadra del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga La serra de Pinós que culmina a 931 m forma l’eix en direcció NE-SW Aquesta serra és un anticlinal format en un dels…

Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases… i l’església de “ Sancti Mametis ”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall…

Oncle del també del guerriller carlí  Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta 1951 i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona 1966 i d’altres articles i treballs

Sastre d’ofici, s’inicià en els vestits per a imatgeria festiva quan el 1956 la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona li encarregà la nova indumentària per al gegant Antoniu Ricu i una remodelació del cap del Bou amb motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre El resultat tingué tant èxit que també li encarregaren de reconstruir els Gegants Vells, el 1959, i aconseguí crear unes figures d’allò més solemnes i impactants A partir d’aquests èxits inicials, el 1960 li encarregaren la reconstrucció dels Gegants del Pi de Barcelona i, el 1961, la…

Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble