Resultats de la cerca

Situat a la carretera N-230, el mateix nom designa, de fet, cadascun dels dos túnels construïts parallelament i de manera successiva, el més antic dels quals està tancat al trànsit convencional El primer projecte data del segle XIX i fou concebut per Pascual Madoz, que l’encarregà a enginyers francesos, bé que fou desestimat per les grans dificultats tècniques El 1924 els representants de la Vall d’Aran demanaren al rei Alfons XIII la construcció del túnel Les obres s’iniciaren el 1928 i havien de durar, segons les previsions, cinc anys tanmateix, les vicissituds burocràtiques, tècniques i…

És un edifici gòtic del segle XIII, i hom creu que pertanyia als hospitalers per la seva advocació de Sant Joan i pel fet que els hospitalers tenien el castell veí d’Entransaigües i dominis al sector ha estat considerada com a obra d’aquest orde militar Fou reformada el 1385 i encara posteriorment amb tres absis poligonals amb gruixuts contraforts, on s’han obert grans finestrals apuntats lobulats i amb calats La porta de la façana del S té tres arquivoltes apuntades i en degradació, i l’interior té una nau amb volta d’aresta i creuer Tenia un retaule…

És d’economia agrícola blat de moro i forestal centrada a Sant Gaudens, amb jaciments de gas natural a Sant Marcet La civitas convenarum o convenae , organitzada per Pompeu 72 aC entorn de la capital de Lugdunum, formà part, durant la dominació romana, de la Novempopulania, unida més tard al regne visigòtic de Tolosa i, després de Vouillé 506, al regne franc dels merovingis A mitjan segle X el comtat de Comenge era ja format i hi apareix com a comte Arnau I mort abans del 957 essent ja el càrrec de caràcter hereditari, fou succeït pel seu fill Ramon I 957-79 Lliure de qualsevol mena de…

Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…

És el més extens de la Valld’Aran 34 ha i una longitud de 1440 m Té 110 m de profunditat Al centre hi ha una illa, era Unhòla

Apareix esmentat amb el seu cònsol Arnau Bardia l’any 1298, amb Arnau Sala, oriundum de Laspan 1312 i com a vilà de la Vall d’Aran, amb el nom de Lespa el 1278 El 10 de novembre de 1313 els tres cònsols de la ville de Laspane amb els tretze caps de casa que formaven el seu cens feren jurament d’homenatge i fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II

Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…

És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran

Fou construït pel senescal de Tolosa hi residiren els governadors francesos 1283-98 i mallorquins 1298-1313 de la Valld’Aran Restituïda aquesta a Jaume II de Catalunya-Aragó 1313, Castèl-Leon s’hi mantingué com a centre militar i polític el càrrec de governador general de la vall i fins el 1327 el de batlle general anava vinculat al de castellà de Castèl-Leon Refet en 1318-20 i el 1589, fou la principal fortalesa dels Pirineus centrals Al seu recer es formà l’agrupament de les bordes de Castèl-Leon , després poble i municipi amb el nom de…

El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubèrt Al nord del poble es troba l’església inicialment romànica de Sant Martí final del segle XIII, molt desfigurada Conserva l’absis semicircular coronat per un campanar d’espadanya havia estat l’església de l’antic monestir de Sant Agustí, desaparegut A la plaça del poble hi ha l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del segle XVI en una paret hi ha encastada una estela romana de marbre Les mencions documentades recollides són tardanes i li donen el nom d…