Resultats de la cerca

Professor a Tübingen 1860-68 i a Viena 1868-71, fou membre del landtag de Württemberg 1862-65 i ministre de comerç del govern austríac 1871 Malgrat la concepció orgànica de la societat, s’acostà més, globalment, a la filosofia idealista que no pas a la sociologia positivista Fou un dels iniciadors, a Alemanya, de la tendència moderna de les ciències polítiques i socials Obres principals Bau und Leben des sozialen Körpers ‘Construcció i vida del cos social’, 1875-78, Abriss der Soziologie ‘Resum de sociologia’, pòstuma, 1906

Cofundador del Mercure de France , collaborà també en la Revue des Deux Mondes La seva poesia, d’una extrema sensibilitat, palesa trets simbolistes Cal destacar els reculls Au jardin de l’Infante 1893, Aux flancs du vase 1898 i Le chariot d’or 1901

Adherit al nacionalsocialisme de Hitler, fou nomenat inspector general d’edificacions de Berlín el 1937 Ministre d’armament i construcció durant la Segona Guerra Mundial 1942, acabada aquesta fou condemnat a Nuremberg a vint anys de presó Excarcerat de la presó de Spandau 1966, el 1975 s’installà en una localitat dels Alps de Baviera Com a arquitecte pot ésser adscrit a un neoclassicisme colossalista i propagandístic no mancat de fites interessants La Gran Cancelleria i el Camp de Mart a Berlín són les seves dues obres més importants Publicà diversos llibres, com ara Erinnerungen ‘Memòries’,…

Catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de Clermont d’Alvèrnia 1961 i de la Sorbona 1968, la seva obra més important és La révolution Française 1964, traduïda a diverses llengües —versió catalana del 1968— També ha publicat Les sans-culottes Parisiens de l’an II 1958, La société Française dans la seconde moitié du XVIIIe siècle 1970 i Comprendre la révolution Problèmes politiques de la révolution Française 1981 És autor d’un gran nombre d’articles d’història francesa del s XVIII, la majoria publicats en els “Annales historiques de la révolution Française”, que dirigí

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32

Collaborador de la Nouvelle Revue Française , ha publicat importants estudis sobre escriptors francesos, entre el quals cal destacaar La poésie de Stéphane Mallarmé 1912, Flaubert 1922, Paul Valéry 1924 i Stendhal 1931, i una Histoire de la littérature française de 1789 à nos jours 1936

Comte Apponyi, fill de György Apponyi Diputat 1872-75 i 1878-1918, fou cap del partit nacional i president del parlament 1901-04 Com a ministre d’educació 1906-10 i 1917-18 introduí una llei que intensificava l’assimilació de les minories nacionals Representà Hongria a la conferència de la pau 1919-20

Collaborà amb Le Corbusier els anys 1928-29, en els projectes de la Villa Savoye, el Centre Soyuz i la Cité de Refuge El 1930 marxà als Estats Units, on residí cinc anys a la costa est, i hi construí, entre d’altres, la casa Aluminaire 1930-31 S'installà a Palm Springs, Califòrnia, on realitzà diversos projectes, entre els quals destaquen les seves residències, especialment la que bastí el 1964, una artificiosa construcció realitzada amb estructura metàllica i materials industrials prefabricats També realitzà l’edifici de l’ajuntament de Palm Springs 1952, el club nàutic de Salton Sea 1958 i…

Des del 1899 fou director de la companyia marítima Hamburg-Amerika Linie HAPAG, que convertí en una de les empreses marítimes més potents del món Impulsà la formació de la marina del nou imperi alemany, fou conseller de Guillem II i intentà per via diplomàtica d’aconseguir l’entesa naval angloalemanya No resistí el fracàs de la seva obra i se suïcidà en acabar la Primera Guerra Mundial

El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d’on fou cinc anys prior El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d’Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634 Escriví una història d’aquesta cartoixa, que acabà el 1641 Fundació i successiu estat de este real monestir , de la qual Jovellanos féu un extracte Una còpia de l’original fou continuada amb notícies fins el 1810 Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí