Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
síndrome d’abstinència
Patologia humana
Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania.
Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens
apomorfina

Apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
propè
Química
Alquè gasós més pesant que l’aire, que bull a -47°C i es fon a -185°C.
És soluble en alcohol i èter i lleugerament soluble en l’aigua És molt inflamable Hom l’obté com a subproducte del craqueig del petroli en la producció de l’etilè, del qual se separa per destillació fraccionada És emprat en la fabricació de l’alcohol isopropílic, d’hexans i nonans per dimerització i trimerització catalítiques, de l’òxid de propilè, glicerol i polipropilè
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
decahidronaftalè
Química
Hidrocarbur bicíclic que es presenta en les formes isomèriques cis-
i trans-
.
En ambdós esteroisòmers els anells del ciclohexà adopten la forma de “cadira" La forma trans- és un líquid incolor que bull a 185°C i és bastant soluble en alcohol la cis- bull a 195°C i és molt soluble en alcohol La forma comercial és una mescla de les formes cis- i trans- fa olor de naftalè És obtingut per hidrogenació del naftalè i emprat com a dissolvent
santonina
Farmàcia
Química
Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.
Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals
acetal
Química
Qualsevol dels gem-
dièters, composts que resulten de la condensació dels aldehids o cetones amb alcohols en presència de catalitzadors àcids:
Hom no obté, generalment, els acetals derivats de les cetones anomenats, abans, cetals per condensació directa, excepte quan són utilitzats poliols, els quals donen acetals heterocíclics Quan la reacció directa falla, els acetals poden ésser obtinguts a partir d’aldehids o cetones i d’èsters ortofòrmics Els que deriven de l’acetaldehid són fabricats industrialment per addició catalítica d’un alcohol sobre l’acetilè o un èter vinílic Hom obté, en aquest darrer cas, acetals mixts els quals resulten també del bescanvi entre un acetal i un alcohol Els acetals són…
fixador
Biologia
Agent físic o químic que fa la fixació.
Els agents físics més comuns són la calor i la congelació Els agents químics són reactius de fàcil penetració en els teixits, com el formol, l’àcid acètic, l’àcid pícric, l’alcohol etílic, l’àcid òsmic, l’àcid clorhídric, l’àcid nítric, etc El seu ús varia, segons la natura del teixit o l’organisme que hom vol observar, per la qual cosa cal emprar, per exemple, àcid òsmic per als greixos i els mitocondris, alcohol, formol i dicromat potàssic per al teixit nerviós, i àcid pícric per a preparacions embrionàries
ftalat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid ftàlic
.
Com que aquest és un àcid dibàsic, els ftalats poden ésser àcids o no, segons que només hagi reaccionat un dels grups carboxílics o que ho hagin fet tots dos Els èsters són obtinguts generalment a partir de l’anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l’alcohol corresponent Hom els utilitza com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris La formació del ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d’un alcohol, fent-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorant l’excés de l’anhídrid no consumit amb sosa titulada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina