Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
sofisticar
Adulterar o desnaturalitzar (una substància, un aliment, etc), manipulant-lo.
fart
Acció i efecte d’ingerir una quantitat d’aliment excessiva.
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
arribatge
Botànica
Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
També fa referència a l’afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques L’arribatge depèn de diversos factors ambientals, com la temperatura, els corrents marins, l’onatge i, en el cas dels peixos, també de la presència d’aliment
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides
excavats
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts.
Són morfològicament heterogenis, principalment protists, i inclou organismes de vida lliure, simbionts i paràsits, que poden afectar, entre altres organismes, els humans Molts són mancats dels mitocondris típics i presenten un solc ventral digestiu ciliat que utilitzen per a capturar i fagocitar partícules d’aliment
vairó
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, d’uns 9 cm de longitud, de cos allargat, cap relativament gruixut i musell una mica arrodonit.
Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita
Els ous
Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana La closca de l’ou destinada a protegir l’embrió de gallina no és comestible La clara , transparent i gelatinosa, és rica en proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B 2 i electròlits El rovell , de coloració groguenca, també és ric en proteïnes d’alt valor biològic, però conté a més vitamines A i E, complex vitamínic B, alguns minerals, especialment ferro i fòsfor, i lípids La principal…
pteròpodes
Malacologia
Ordre de mol·luscs opistobranquis que es caracteritzen pel fet de presentar dues làmines dèrmiques musculoses col·locades una a cada costat del cap i que mouen com si fossin ales; tenen el peu més o menys modificat.
Són pelàgics i cosmopolites, formen una part important del zooplàncton marí i constitueixen l’aliment bàsic de molts animals, com les balenes Comprèn el grup dels tecosomats, que tenen conquilla i són micròfags, i el dels gimnosomats , que no tenen conquilla i són depredadors, especialment de tecosomats
cadernera
Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració