Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
ànec xiulador
Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
dipòsit de gravetat
Transports
Dipòsit de combustible que alimenta els motors aprofitant només el pes del combustible.
terrejant
Ornitologia
Que viu, s’alimenta i cria arran de terra, dit especialment dels ocells.
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
pela-roques
Pela-roques
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ticodròmids, de 16 cm, que té el cos grisenc, les ales arrodonides, vermelles per sobre i negrenques per sota i les vores, amb 8 taques blanques cadascuna.
El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
gavial
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodiliansde la família dels gaviàlids, que ateny fins a 7 m, amb el morro molt estret i dilatat a l’extrem (en els adults aquest extrem fa tres vegades i mitja l’amplària de la base) i el cos amb escuts nucals i dorsals que formen una cuirassa.
Els dits de les mans i dels peus, són parcialment units per una membrana Habita als rius de l’Índia i de Birmània i s’alimenta d’una gran quantitat de peixos Bé que no són perillosos, hom els destrueix a causa de la desfeta de la població piscícola que produeixen