Resultats de la cerca

Feu la seva aparició com a poeta a l’antologia d’Amadeu Fabregat, Carn fresca , apareguda l’any 1974 Després va publicar el llibre Getsemaní 1979, on combina el poema en vers amb el poema en prosa La seva poesia trencadora i la seva personalitat literària van ser influències decisives en la renovació lírica a la València dels anys setanta

Llicenciada en filologia catalana El 1986 guanyà el premi Amadeu Oller amb el recull Paisatge d’hivern Pòstumament, es publicà un volum d’obra conjunta, El volcà 1991, que aplegava una reedició del seu primer llibre, un llibre inèdit que dona títol al conjunt i alguns poemes inèdits També deixà diverses narracions i una sèrie de treballs literaris, entre els quals destaquen els dedicats a Jordi Sarsanedas

Fill segon de Víctor Amadeu II, portà el títol de duc d’Aosta Accedí al tron en abdicar el seu germà Carles Manuel IV S'oposà a Napoleó i es retirà a Càller El 1815 recuperà els seus estats peninsulars El seu intent de restaurar l’absolutisme provocà un motí dels carbonaris, i hagué d’abdicar a favor del seu germà Carles Fèlix I

Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians A partir del 1986 n'és director Amadeu J Soberanas, el qual ha projectat incloure edicions crítiques de les obres de Verdaguer, com també l’edició de textos inèdits i la continuació de l’epistolari

Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona Debutà el 1908, i el 1912 es presentà al Liceu amb Romeo et Juliette , de Gounod El mateix any estrenà Liliana , d’Apelles Mestres, i el 1914 fou la protagonista en l’estrena de Maruxa , d’Amadeu Vives, paper que cantà molts cops En retirar-se dels escenaris prematurament 1935, exercí una destacada tasca docent

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Estudià medicina i dret Membre fundador del Partido Demócrata 1849, fou governador de Valladolid 1854-56 i participà en la rebellió del Cuartel de San Gil 1886 Durant la revolució del 1868 romangué a Madrid, d’on fou nomenat batlle 1868 Fou president de les Corts Constituents 1869-70 i 1872 i com a tal rebé l’abdicació d’Amadeu I Proclamada la Primera República, fou un dels causants de la ruptura entre federals i radicals