Resultats de la cerca
Es mostren 1282 resultats
bucle d’abonat
Part de la xarxa telefònica que uneix els usuaris amb la primera central de commutació.
Els més habituals són els d’abonat cablejats, si bé des de l’any 2000, amb la concessió de les primeres llicències de telefonia WLL, poden ser via ràdio Les xarxes cablejades permeten la transmissió de veu i, amb mòdems, de dades a baixa velocitat Amb la incorporació de la tecnologia ADSL es poden transmetre per cable dades a alta velocitat i alhora tenir converses de veu simultànies Els bucles WLL, a part d’eliminar cablejats, fan possible les transmissions de dades a gran velocitat banda ampla i difusions multimèdia radiodifusió
hipotiroïdisme infantil
Patologia humana
Hipotiroïdisme causat per una absència congènita de glàndula tiroide (atireosi), per defectes congènits en la síntesi d’hormona o per manca endèmica de iode.
Determina retard mental i del creixement nanisme hipotiroïdeu trastorns de la dentició pell gruixuda, freda, groguenca i arrugada la boca roman entreoberta, amb la llengua grossa i prominent, els llavis gruixuts i la salivació constant la cara és ampla, el nas curt, el front arrugat i les mans i els peus estan inflats El nen es mostra apàtic i menja malament Pel seu aspecte general, hom l’anomena també cretinisme Si el procés es manifesta en nens més grans —habitualment per causa d’una tiroïditis— els trastorns són més lleus
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
ferramenta
Altres esports de pilota o bola
Conjunt de modalitats de pilota que engloba la pala curta, la pala llarga i la paleta amb pilota de cuir (o paleta de cuir).
Es juga en un frontó de 36 m, excepte la pala llarga, en què només juguen els professionals i té lloc en un frontó de 54 m La pala curta i la paleta es juguen amb una pala feta de fusta de faig o de freixe, d’uns 50 cm de llargada La curta pesa entre 700 i 800 g, però la paleta té menys gruix, és més ampla de base i pesa entre 580 i 600 g La pilota de pala curta també és una mica més gran i pesant
ganga

Mascle de la ganga en plomatge nupcial (a l'esquerra) i femella (a la dreta)
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes
de la família dels pteroclídids, de 31 cm de llarg i amb les plomes centrals de la cua primes i més llargues que les altres.
El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataformacontinental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
contrareacció
Electrònica i informàtica
Retroacció negativa.
Consisteix a prendre una fracció del senyal de sortida d’un amplificador i enviar-la a l’entrada, de forma que arribi en oposició de fase amb el senyal d’entrada La contrareacció disminueix el guany de l’amplificador, però hi introdueix una sèrie d’avantatges en millora la corba de resposta, en redueix la distorsió, n'augmenta l’estabilitat, etc La contrareacció és emprada sovint en els amplificadors d’alta fidelitat a fi d’aconseguir una linealitat de l’amplificació dins una banda de freqüències prou ampla
escalaris
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels cíclids, de cos discoide i molt comprimit.
L’aleta dorsal és molt alta, la caudal ampla i allargada per dalt i per baix per dues prolongacions filiformes, i les abdominals reduïdes a dos filaments llarguíssims i dirigits cap enrere De color blanc argentat amb bandes verticals groguenques, no presenten dimorfisme sexual excepte a l’època de reproducció, en què tant el mascle com la femella presenten òrgans abdominals distints Tots dos sexes atenyen uns 20 cm d’alt i 15 de llarg Habita a les aigües dolces de l’Amazones i és potser el més conegut dels peixos d’aquari
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina