Resultats de la cerca
Es mostren 1842 resultats
Lluís d’Espés
Història
Cavaller de l’orde de Sant Joan, fill de Guerau.
Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada
cotillon
Música
Dansa francesa escrita en compàs binari sorgida als temps del rei Lluís XIV de França com a variant de la contradansa.
En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca
Parròquia de Malpàs (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
El lloc de Malpàs és esmentat com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies de mitjan segle XI Entre les afrontacions del castell de Valerna Verdú, del 1080, a migdia, consta el terme de Malpàs El 1082, en descriure’s les afrontacions del castell de Montalbà, es diu que aquest limitava a migdia amb el terme de Verdú i anava fins al terme de Malpàs Fou una parròquia efímera, de la qual no ha restat cap testimoni i es desconeix també el titular La partida de Mompàs en recorda l’emplaçament
Sant Pere dels Bigats
Capella
Antic priorat benedictí i més tard capella del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), situada a la part alta del terme, al pla de Sant Pere.
Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes
Primer acord en un judici pel conflicte basc a l’Audiència Nacional
Durant la vista oral del macrojudici contra 35 militants de l’esquerra independentista basca, les parts fiscalia, defensa i acusacions populars arriben a un acord pel qual la defensa accepta penes d’entre un any i mig i dos anys, amb la qual cosa s’evita l’ingrés a presó dels acusats La Fiscalia demanava penes de 10 anys per a cada un dels detinguts el 2007 per la presumpta pertinença a ETA Els imputats admeten que la seva conducta anava "contra el Codi Penal", renuncien a la violència i reconeixen els danys causats a les víctimes
Intent de fuga d’“El Vaquilla”
Juan José Moreno Cuenca, més conegut com “El Vaquilla”, no compareix a la presó de Quatre Camins la Roca del Vallès, d’on havia sortit amb permís per a anar a classe per treure’s el carnet de conduir Després de cometre diversos atracaments, “El Vaquilla” és detingut el dia 27 mentre anava en un cotxe robat Cèlebre per les seves repetides condemnes i fugues, “El Vaquilla” fins i tot ha protagonitzat pellícules inspirades en la seva vida, però mai no ha estat condemnat per delictes de sang i havia de sortir de la presó al febrer del 2001
llei de Defensa de la República
Història
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs…
padrí | padrina
Cristianisme
Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
Anava a càrrec del padrí pagar part del refresc i tirar els confits als menuts que assistien al bateig o l’esperaven a la sortida de l’església Els avis solien ésser els padrins dels primers nats, i d’aquí el nom de padrí o padrina que els és donat, fossin o no fossin padrins de baptisme dels nets Per a ésser padrí o padrina cal ésser batejat, tenir ús de raó, no ésser el pare, la mare o el cònjuge del batejat Entre els padrins i el nou batejat el dret canònic estableix un parentiu espiritual que constitueix impediment matrimonial
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
Llorenç Romeu i Tomàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina