Resultats de la cerca

Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla

Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev De retorn, s’establí a Granada fins l’any 1939, que s’embarcà cap a l’Argentina La seva producció pot dividir-se en dos períodes en el primer s’adscriví al nacionalisme musical iniciat per Pedrell i emprà elements populars estilitzats estèticament s’aproximà a l’impressionisme francès en el camp harmònic i en la instrumentació D’…

Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats polítiques

Signà els seus escrits costumistes amb el pseudònim d' El Solitario Després d’un curt exili a Gibraltar 1824 per motius polítics, exercí com a advocat i fou conseller d’estat i senador Polemitzà amb Gallardo i fou amic de Valera, amb qui mantingué una interessant correspondència epistolar Els seus articles, publicats des del 1830 a “El Correo Literario y Mercantil” i des del 1831 a “Cartas Españolas” i aplegats sota el títol d' Escenas andaluzas 1847, l’acrediten com un minuciós observador de les formes de vida i dels tipus populars Publicà també un volum de Poesías 1831 i una novella…

Professà en un orde religiós, on adoptà el nom de Pedro de Jesús Els seus sonets, salms i panegírics matisen les formes italianitzants sense arribar al cultisme cal destacar-ne La fábula de Genil Per a la història literària és important l’antologia Las flores de poetas ilustres 1605, acurada mostra de la poesia vigent en vida de l’autor També publicà una novella, El perro y la calentura 1625, influïda per Quevedo

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles com La reina…

Segon comte de Coello de Portugal Germà de Diego Coello de Portugal, de qui heretà el títol el 1899 Participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 i combaté contra Àustria agregat a l’exèrcit italià 1866 Lluità en la tercera guerra Carlina el 1874 era cap d’estat major de l’exèrcit central i participà en la proclamació d’Alfons XII, del qual fou ajudant de camp Ocupà les capitanies generals de Burgos, Sevilla i València 1892-93 Fou director general de carrabiners i conseller d’estat Publicà Organización militar 1856 i Estudios sobre el ejército sardo 1859

Participà en la guerra contra Napoleó i fou governador de Cadis 1810 Virrei a Nova Espanya 1810-13, féu cara al moviment emancipador d’Hidalgo i rebé el marquesat de la Reunió i de Nova Espanya El 1818 fou capità general de Galícia

El 1903 es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se a la pintura També visqué a París, on conegué els components de l’escola de París, hi rebé la influència d’ABourdelle i collaborà amb ell en la decoració del Théâtre des Champs Élisées 1912 L’any 1919 s’installà de bell nou a Madrid, on prosseguí una obra en la qual revela les influències de PCézanne i del cubisme

Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte