Resultats de la cerca

Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista Les poèmes des décadences , 1899, narrativa L’amoureuse initiation , 1910 i peces dramàtiques Scènes de Don Juan , 1906 Miguel de Mañara , 1912 Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, illustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics Ars Magna , 1924, treballs d’exegesi La clef de l’Apocalypse , 1938 i estudis d’antropologia històrica Les origines ibériques du peuple juif , 1933

Doctorat en antropologia biològica per la Universitat de Harward Durant més de tres dècades, dirigí expedicions per al descobriment i l’estudi de primats arreu del planeta, en especial a l’Amazònia i a Madagascar Presideix la Conservation International des del 1989 És autor de Lemurs of Madagascar Una de les espècies descobertes per ell, el lèmur ratolí, du el seu nom Microcebus mittermeieri

Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu

Realitzà amb Margaret Mead, la seva muller, un estudi sobre la personalitat dels habitants de Bali, intentant substituir les clàssiques descripcions per fotografies i filmació Fruit d’aquest treball és Balinese Character a Photographic Analysis 1942 Posteriorment s’interessà en l’estudi del comportament humà, combinant l’antropologia, la psiquiatria, la biologia i l’ecologia En aquesta línia cal remarcar Steps to an Ecology of Mind 1972

Fou el novè dels congressos organitzats sota l’auspici de la Unió Internacional d’Espeleologia El seu patrocini recaigué en la Federació Espanyola d’Espeleologia i la seva organització en la Federació Catalana Reuní especialistes de vint-i-set estats d’arreu del món Abans i després del congrés es realitzaren diverses jornades sobre espeleologia física, bioespeleologia, antropologia i espeleologia aplicada, entre altres disciplines relacionades

Fou conegut especialment per la seva classificació dels tipus orgànics humans, basada en la diferent importància de les capes germinatives ectodèrmica, mesodèrmica i endodèrmica en el desenvolupament de l’organisme i de la personalitat Distingeix tipus ectomorfs , mesomorfs i endomorfs , amb la preeminència en cada cas de les funcions corresponents És autor de The Varieties of Temperament 1940, entre moltes altres obres d’antropologia i psicologia

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística

Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat