Resultats de la cerca

De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar

Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur…

Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…

La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de…

Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard…

Formava part de l’antic terme de Montalbà de l’Església

Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis reforçat per contraforts ECSA - ARoura L’església parroquial de Sant Joan Evangelista centra el poble de Teulís, situat a la part septentrional del terme, als Aspres del Vallespir, al sud de Sant Marçal i al nord de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 30,6” N - Long 2° 37’ 49,2” E Hom hi arriba per la carretara N-618, que uneix Bulaternera amb els Banys d’Arles És a 14,5 km d’Arles Història Per un diploma del 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos, en el país pagus…

Inicià les seves actuacions amb la intervenció en un plet entre els monestirs de Cuixà i d’Arles sobre la possessió de Sant Pere de Torrelles 1114 El mateix any aprovà la unió del monestir del Canigó i el de la Grassa Consagrà algunes esglésies, com Sant Esteve de Salses 1114, Sant Nazari de Torderes 1116, Sant Sadurní de Montesquiu i el monestir de Sant Andreu de Sureda 1121 i assistí a la consagració de Sant Quirze de Colera 1123 El 1126 anà a Terra Santa i al seu retorn cedí la vila i l’església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre, on aquests fundaren un priorat…