Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y arqueología 1993,…
Jean-Paul Morel
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Especialitzat en l’estudi de les colonitzacions mediterrànies antigues i del món romà d’època republicana, fou director de l’École Française de Rome i professor de les universitats de Besançon i d’Ais de Provença Ha dirigit diferents treballs de recerca a la Itàlia meridional i al nord de l’Àfrica, o hi ha participat Una de les seves línies d’investigació més reconegudes és l’estudi de les ceràmiques campanianes És autor d’un gran nombre de publicacions, entre les quals cal destacar Céramique à vernis noir du forum romain et du Palatin 1965 i La céramique campanienne 1981 El 2003 es jubilà de…
Roland Martin
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Fou professor de la Universitat de Dijon 1946-66, director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études i professor de la Universitat de París I 1971-80 Especialitzat en l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de la Grècia antiga, dirigí, entre altres, les excavacions a la ciutat de Thásos Entre les seves publicacions cal destacar Recherches sur l’agora grecque 1951, Urbanisme dans la Grèce antique 1956, Manuel d’Architecture grecque I, Matériaux et techniques 1965 i L’art grec 1994
Carlos Gómez Bellard
Arqueologia
Arqueòleg madrileny.
Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professor d’arqueologia des de l’any 1989 Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació També forma part de l’equip que excava la ciutat fenícia de Lixus Larraix, Marroc Ha estat director de la revista Saguntum entre el 1988 i el 1998 i vocal de la Comissió Assessora d’Arqueologia del govern balear 1984-94 Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con…
Paul-Marie Duval
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises
José Pérez Ballester
Arqueologia
Arqueòleg murcià.
Format a la Universidad Autónoma de Madrid, es doctorà a la Universitat de Múrcia l’any 1983 Fou professor tutor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1983-84 i, des del 1987, és professor titular d’arqueologia de la Universitat de València, on ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada, d’una banda, en l’estudi de les ceràmiques romanes d’època republicana i la seva difusió comercial, i, d’una altra, en l’arqueologia del món ibèric, particularment l’anàlisi de la iconografia sobre ceràmiques i l’estudi de les formes d’ocupació del territori a la vall del Xúquer…
Eric Higgs
Arqueologia
Arqueòleg anglès.
Format a la Universitat de Londres en el camp de l’arqueologia agrícola, els anys 1954-55, i sota el mestratge de Grahame Clark, realitzà estudis de prehistòria a la Universitat de Cambridge, a la qual restà vinculat com a investigador fins a la seva mort Fou un dels principals impulsors dels estudis sobre economia de les societats prehistòriques, basats en l’anàlisi de les restes arqueobotàniques i arqueozoològiques, i en l’estudi de l’entorn immediat dels llocs d’hàbitat, per a la qual cosa desenvolupà, amb el geomorfòleg Claudio Vita-Finzi, la idea d’anàlisi de la captació del jaciment…
Ḫālid al-Asʿad
Arqueologia
Arqueòleg sirià.
Nascut en una prominent família de Tadmor, estudià arqueologia i pedagogia a la Universitat de Damasc El 1961 fou nomenat cap d’excavacions de la secció d’arqueologia de l’Estat, i el 1963, director del museu i del jaciment arqueològic de Palmira En aquest càrrec que ocupà fins a la jubilació l’any 2003, bé que continuà treballant a les ruïnes, promogué i dirigí un gran nombre d’excavacions, sovint amb la collaboració internacional, que posaren en relleu el valor excepcional d’aquest jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 El 2015 Estat Islàmic prengué el control…
Peter John Reynolds
Arqueologia
Arqueòleg britànic.
Doctor per la Universitat de Leicester 1978 i professor de la Universitat de Southampton, també ha estat professor visitant a la Universitat de Barcelona La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’experimentació arqueològica, molt particularment en relació amb l’agricultura de l’edat del ferro, i des del 1972 és director del laboratori d’arqueologia experimental Butser Ancient Farm Entre les seves publicacions cal destacar Ancient Farming 1987 i Arqueologia experimental Una perspectiva de futur 1988 Collabora regularment amb la Universitat de Barcelona en el projecte d’arqueologia…
necròpolis de la cala de Sant Vicent
Prehistòria
Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, del terme de Pollença (Mallorca), corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon mil·lenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.
Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina