Resultats de la cerca

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Fou professor de la Universitat d’Oxford i director de l’observatori i del departament de sismologia Investigà l’ús i la coordinació de mètodes fotogràfics en astronomia Escriví, entre altres obres, Modern Astronomy, Astronomical Discovery i The Great Star Map

Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central

S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment

Treballà en temes de mecànica celeste pertorbacions, problema de 3 i n cossos, moviment de la Lluna Publicà les Nouvelles tables trigonométriques fondamentales El 1919 fou nomenat membre de l’Académie Française

Professor de matemàtiques a les universitats de Saint Andrews i d’ Aberdeen 1858 i d’astronomia a la de Cambridge 1859 Estudià les irregularitats de l’òrbita d’Urà, tot demostrant matemàticament 1845 —al mateix temps, però independentment de Le Verrier— l’existència d’un nou planeta, Neptú, que fou descobert per l’alemany Johann Galle el 1846 Estudià el magnetisme terrestre, els Leònids i el moviment secular mitjà de la Lluna

Treballà en un observatori molt ben equipat, annex a la Dār al-ḥikma ‘Casa de la ciència’, fundada al Caire pel califa al-Ḥākim El 1007 acabà i dedicà al califa unes taules astronòmiques

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

L’any 1731 ideà un nou sistema per a presentar les dades que apareixen en les taules astronòmiques, molt més pràctic que el sistema emprat fins al seu temps També elaborà un nou mètode per a l’observació dels passos de Mercuri davant el Sol La seva contribució més important a l’astronomia fou, sens dubte, la introducció del concepte de temps solar mitjà