Resultats de la cerca

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

La junta de l'Ateneu Barcelonès suspèn la convocatòria del premi Crexells 2018 per la retirada dels 11 finalistes el dia 29 de maig en protesta per la decisió del jurat d'incorporar a la llista de finalistes quatre obres més La polèmica provoca la renúncia de la vicepresidència de l'entitat, Gemma Calvet

Cosí de Margarida Xirgu Debutà com a actor al Teatre de les Arts, de Barcelona 1904 Dirigí els quadres escènics L’Artesà 1916-17, el del Casal Català de Gràcia 1917-21, el de l’Ateneu de Sant Gervasi 1921-22 i el Mossèn Cinto 1922-23 a tots féu representar obres d’autors catalans

Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per FCambó davant la visita del rei a Barcelona Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política fou un dels iniciadors d' El Poble Català novembre del 1904, actuà destacadament el 1905 en la comissió de…

Fou el portaveu de l’Ateneu Igualadí de la classe obrera Tenia un discurs regeneracionista i defensava la pràctica de la cultura física per l’enfortiment moral i físic Contenia articles de divulgació i ressenyes de l’activitat esportiva Fou impulsada per Rossend Calvet Mata Tenia una periodicitat setmanal i se’n publicaren més de 25 números

La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català

Format a Llotja i a l’Ateneu Obrer, d’on després seria professor, així com de l’Acadèmia Arts, que fundà amb Manuel Ainaud Exposà individualment a Barcelona des del 1907 i concorregué a diversos salons de Barcelona, Madrid, Sevilla, Niça, etc Fou Sociétaire des Aquarellistes du Midi a Niça i, molt lligat a Montblanc, fill espiritual de la vila Obtingué diversos premis

Dirigí la Societat Coral Euterpe, l’orfeó de Graus —que ell fundà—, el de Rubí, etc Creà una acadèmia amb el seu nom, a Barcelona, i el conservatori de l’Ateneu Igualadí Fou director de l’Instituto Municipal de Pedagogía Escolar de Santa Cruz de Tenerife Ha escrit música vocal i per a piano i algunes obres sobre l’educació musical

Estudià a València i a Roma A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles i sobresortí en l’ensenyament Entre les seves obres, d’un gust classicista, destaquen els nus del fris del monument al mestre Serrano i el relleu del gran saló de l’Ateneu Mercantil, ambdues a València

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873