Resultats de la cerca

El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya…

Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic

Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX

Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…

Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que tancà

Des del 1934 produí bon nombre de documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou collapsat per la guerra civil Jaume Miravitlles, Jaume Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els collaboradors principals Desaparegué a mitjan 1938