Resultats de la cerca
Es mostren 1529 resultats
Carles Carreras i d’Urrutia
Educació
Pedagog.
El 1836 fundà a Barcelona el Collegi Carreras, installat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles, en el qual collaboraren Joan Agell, Antoni Bergnes de les Cases, Joan Cortada i Josep Oriol i Bernadet, i que renovà l’ensenyament de la burgesia barcelonina Fundà i presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció 1844 i escriví diverses obres didàctiques
Francesc Rierola i Masferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand, La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya…
,
la Platja de Calafell

Aspecte de la Platja de Calafell (Calafell)
© C.I.C - Moià
Barri
Barri marítim del municipi de Calafell (Baix Penedès), al S del poble, al sector de ponent de l’àmplia platja sorrenca.
Originàriament era un petit nucli on s’havien establert les botigues dels pescadors Al llarg del s XX es convertí en centre d’estiueig, sobretot de la burgesia barcelonina, i amb el gran desenvolupament turístic dels anys seixanta ha esdevingut un important centre uns 8 establiments hotelers amb més de 1 000 places, gran nombre d’apartaments i càmpings Hi ha un Club Nàutic
Magí Pla i Soler
Història del dret
Advocat.
Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX
Carles Pellicer i Rouvière
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba Freqüentà el Cercle Artístic i el de Sant Lluc Fou deixeble predilecte de William Bouguereau a París, on exposà i obtingué certa celebritat Lligat amistosament a famílies de l’alta burgesia barcelonina, conreà un pompierisme en la línia del seu mestre, tot i que també acusà la influència de Francesc Miralles Conreà especialment el retrat, el gènere anecdòtic, l’allegoria i la mitologia
Segimon Ribó i Mir
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Jaume Boy
Economia
Història
Literatura
Escriptor, erudit i comerciant de família catalana.
Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839
Güell

Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.
El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…
Galeria René Metras
Galeria d’art barcelonina fundada l’octubre del 1962 pel col·leccionista i mecenes René Metras i Mavet.
Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que tancà
Laya Films
Cinematografia
Productora cinematogràfica barcelonina, nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat.
Des del 1934 produí bon nombre de documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d’argument, que fou collapsat per la guerra civil Jaume Miravitlles, Jaume Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els collaboradors principals Desaparegué a mitjan 1938
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina