Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Josep Xavier Arqués Ferran
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988
diner de doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana creada l’any 1222 per Jaume I, d’una llei de 2 diners i canvi de 88 sous el marc.
Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà
Flora Sánchez Montesinos
Esports de tir
Arquera.
Membre del Club d’Arquers de Catalunya, el 1967 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria i el Campionat d’Espanya per equips amb la selecció catalana L’any 1968 assolí el títol de mestra arquera i debutà a primera categoria Fou dues vegades campiona d’Espanya 1969, 1970 i tres de Catalunya Entre altres títols guanyà el Trofeu Miquel Boadella 1968, el Trofeu Saludes 1968, el Trofeu de Sant Sebastià 1969, 1970, el Torneig Rey Pelayo 1970 o el Torneig Federació Espanyola 1971 Fou la primera catalana que assolí l’Estrella FITA 1000 1970, i també baté el rècord d’Espanya de 70 m 1970
Joan Thomas Cabrelles
Esports de tir
Tirador.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al final de la dècada de 1950 en pistola de velocitat Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la prova de pistola de velocitat a 25 m, així com en diversos Campionats del Món Guanyà el Torneig Ibèric 1964 i fou quatre vegades campió d’Espanya en la prova de velocitat sobre siluetes 1961, 1964, 1965, 1966 Durant els anys seixanta també fou diverses vegades campió de Catalunya i de Barcelona en pistola de velocitat i en arma curta de gros calibre Baté el rècord d’Espanya en pistola de velocitat amb una tirada de 581 punts
Marià Foyé i Ràfols
Aeronàutica
Aviador.
Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a Barcelona
Maurice Greene
Atletisme
Atleta nord-americà.
Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m
Kristin Otto
Natació
Nedadora alemanya.
Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions
Roger Bannister
Atletisme
Atleta britànic.
Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir
Pieter van den Hoogenband

Pieter van den Hoogenband (2007)
© Cameron Spencer/Getty Images for Laureus
Natació
Nedador neerlandès.
Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina