Resultats de la cerca
Es mostren 487 resultats
Francesc Marès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església de Sant Miquel de Barcelona Participà en el certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als segles XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998 “Nota preliminar”, dins Marès…
,
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
Sant Martí de Vilaplana (Prats de Molló i la Presta)
Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Escriptor.
Beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França el Tractat de la capella 1637-64, que ha estat considerat una novella religiosa tanmateix, sense elaborar i un exemple de misticisme rural, el Cant d’Honorat , que recorda el Cant de Ramon lullià, Camins traçats , on són explicats els costums devots de la família Ciuró, Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció 1646, on explica, entre…
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’astrologia, usats com…
,
Tomàs Cirera
Música
Mestre de capella i compositor català.
Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca…
Castell de Giró (Monesma i Queixigar)
Art romànic
El poble de Giró es troba a l’extrem de migdia del terme L’acta de consagració de Montanyana 1026 registra ja el topònim Gerone El lloc, amb el seu castell, estigué vinculat als senyors de Montanyana, una branca dels quals agafà el nom de la castlania Arnau de Giró, fill de Roger i Sança, apareix en un instrument dels Erill de l’any 1167 També figura l’any 1188 un Roderic de Giró com a oncle de Marc de Llaguarres Vers el 1259 Arnau II de Giró donà a Sant Esteve del Mall una terra a Fonts, mentre que Joan de Giró era beneficiat de la canònica de Roda 1283 D’ençà de la baixa edat…
Sant Salvador de Terrades o de Can Quintana (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’…
Sant Pere de Paganell (Anglesola)
Art romànic
Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…
Sant Nicolau de Biosca
Art romànic
En una punta de la plaça on s’aixeca l’actual església parroquial de Biosca, hi ha la capella de Sant Nicolau L’església actual no conserva cap element d’estil romànic, fora de l’orientació de la nau L’actual porta és situada a la façana de llevant Les referències que hi fa el capbreu del 1623 denoten que es tracta d’una església força més antiga, i efectivament és així En la relació de les esglésies i els beneficis eclesiàstics de la diòcesi d’Urgell que pagaren la dècima l’any 1391 consta l’existència d’un clergue anomenat Cabirol, que era beneficiat a Santa Maria de Biosca i a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina