Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
tortellatge
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 2 m d’alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs.
Es fa en boscs i en bardisses, a la muntanya mitjana Les branques són apreciades per a fer-ne bastons
mendicant
Cristianisme
Dit dels ordes religiosos, o de llurs membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.
Hom els distingeix dels ordes monàstics orde Els més coneguts són els dominicans i els franciscans en llurs diverses branques
vesc
Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
bolet de soca zonat
Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
observant
Cristianisme
Membre de la branca franciscana caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals (segle XVI).
Després de dividir-se en diverses branques, els observants foren unificats per Lleó XIII 1897 amb el nom de frares menors
broncografia
Examen radiològic de l’arbre bronquial després d’haver injectat un medi de contrast dins la tràquea a través d’un catèter.
Permet d’explorar fins a les branques més fines de l’arbre bronquial S'utilitza sobretot per al diagnòstic de la bronquièctasi
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
O’Brien
Història
Família irlandesa, descendent de Brian Born (mort el 1014), rei de Thomond i després d’Irlanda.
En les dues centúries següents els O'Brien es dividiren en diverses branques i alguns dels seus membres arribaren a ésser reis
concentració
Història
Unitat productiva (coneguda també com a agrupament
) proposada pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (1936) a fi de promoure la constitució dels consells generals d’indústria, formada per totes o unes quantes de les diverses empreses d’una mateixa branca industrial que existissin al territori català, sempre que la nova organització assegurés unes possibilitats majors en l’àmbit econòmic, comercial i tècnic i no lesionessin els interessos del petits empresaris.
El Consell d’Economia havia d’aprovar les propostes de concentració Fou un intent de control de les branques econòmiques pel sindicat respectiu