Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
Sant Genís Desprac
Església
Església romànica, de volta apuntada, del municipi d’Espolla (Alt Empordà), situada prop del d’Orlina.
Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona
Rabós

Rabós d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
Sèrgi Bec
Literatura
Poeta occità.
Amb Miegterrana 1957 i Li Cants de l’èstre fòu 1959 dibuixà un univers eròtic poèticament aprofundit La participació en la guerra d’Algèria li feu escriure Memòria de la carn 1960, crit de denúncia i de còlera Galina blanca e marrit can 1969 refermà l’autor en el corrent més compromès de la poesia occitana Fundà el diari Le Pays d’Apt 1977
Josep Maria Vilardaga i Junquet

Josep Maria Vilardaga i Junquet
©
Història
Militar
Història del dret
Notari i militar.
Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas
Tomàs Maestre i Pérez
Metge.
S'establí a Múrcia, on es distingí en la lluita contra el còlera, en l’epidèmia del 1885 El 1894 s’establí a Madrid, on ocupà, més tard, la càtedra de medicina legal de la universitat Publicà estudis sobre dactilografia, l’allegat Un error judicial 1905 i una Introducción al estudio de la psicología positiva 1905, i estrenà l’obra teatral Los degenerados 1896
card

Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
Francesc de Paula Gaitan i Pasqual
Metge i cirurgià.
Matà un militar en un duel i fugí a Itàlia Estudià a Pisa, on es doctorà, i passà a Egipte, al servei del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat Creà un centre universitari d’estudis mèdics al Caire Durant l’epidèmia de còlera del 1831 i la de pesta del 1835 es féu remarcar per la seva abnegació Publicà diversos tractats mèdics en italià
L’udmil Stojanov
Història
Literatura
Escriptor i polític búlgar.
Simbolista al començament, amb obres com Mec i slovo ‘L’espasa i la paraula’, 1917, Sv'ataja sv'atykh ‘Sancta sanctorum’, 1922, esdevingué realista després de la Revolució d’Octubre i publicà Miloserdije Marsa , ‘La misericòrdia de Mart’, 1923 i pacifista Bič božij ‘L’assot de Déu’, 1927 Publicà també algunes obres de crítica contra el feixisme, com Kholera ‘El còlera’, 1935 Escriví un gran nombre d’articles de crítica literària
Joaquim Balcells i Pascual
Història
Científic.
En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico
geni
Mal caràcter, propensió a l’enuig, la impaciència, la còlera, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina