Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
estibador | estibadora
llista
Electrònica i informàtica
Estructura de dades en la qual cada element pot contenir (a més dels operands o de les intruccions) punters cap a d’altres elements, informació sobre ell mateix (per exemple, el nombre de posicions que ocupa) i informació sobre la relació de l’element amb d’altres elements de l’estructura.
Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient
contracte didàctic
Educació
Document on es recullen els compromisos i obligacions de cada alumne i cada professor en una assignatura específica.
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai…
camp
Electrònica i informàtica
En un fitxer, subdivisió d’un enregistrament que equival a la quantitat més petita de dades que, des d’un cert punt de vista, hom pot considerar com una sola entitat; per exemple, en una aplicació de control d’estocs cada línia d’albarà pot ben bé ésser un camp.
En particular, grup de columnes de fitxa perforada o de posicions de pantalla el contingut de les quals representa una entitat única per exemple, un conjunt de tres columnes o posicions, cada una representant una xifra decimal, és un camp que permet representar els nombres de 0 a 999