Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Pere Vila
Música
Compositor i organista.
És el primer membre de la nissaga dels organistes vigatans coneguts amb l’àlies de Vila Es formà a la capella musical de la catedral de Vic i, posteriorment, a la de Barcelona Seguí la vocació eclesiàstica i obtingué diversos beneficis a les seus de totes dues ciutats el 1519 li fou conferida la dignitat canonical a Vic Es conserven dades incompletes de la seva regència del magisteri de l’orgue de les catedrals de Vic 1516-27 i de València 1510 i 1534-38 El 1536 instituí una fundació amb el capítol barceloní que permeté reconstruir l’orgue en canvi de l’adquisició del títol d’organista de la…
marquesat de Licodia
Història
Títol concedit a Sicília el 1510 a Hug de Santa Pau, sisè baró de Butera i Licodia.
Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera
Lope de Espejo
Literatura
Poeta i literat.
Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia Posteriorment passà a viure a Itàlia El 1453 residia a Nàpols És autor d’una Historia de primi Rè delli Regni de Napoli e d’Aragona , obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i de nombroses poesies en llatí
Isabel dels Baus
Història
Reina de Nàpols, filla de Pirro dels Baus.
Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este
Locri
Localitat
Localitat de la província de Reggio de Calàbria, a Calàbria, Itàlia, situada a la costa de la mar Jònica.
A uns 3 km es troba l’antiga ciutat de Locres Epizefiris
Joan de Bardaixí
Història
Cavaller, senyor del Catllar (Tarragonès) i de Gimenells (Segrià), fill d’Antoni de Bardaixí, senyor d’Albesa.
Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429
Antonio De Ferrariis
Filosofia
Humanista italià.
Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en…
bergamoter
Fructicultura
Botànica
Petit arbre, de la família de les rutàcies, de fulles sempre verdes, oblongues, ovades, de pecíols llargs i alats, flors petites, blanques i molt oloroses, i fruits petits, també olorosos, les bergamotes
.
Procedent de la part tropical i subtropical del sud-est d’Àsia, actualment és conreat en diversos països subtropicals i també a Europa, sobretot a Calàbria i a Sicília Hi ha moltes varietats de bergamoters, algunes de les quals són emprades també com a ornamentals Els bergamoters solen multiplicar-se per mitjà d’estaques i per empelt, i llur conreu és semblant al del llimoner
Pere Arnau de Botonac
Història
Cavaller de la cort de Pere el Gran.
De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac i de Castellnou Intervingué en el setge de Balaguer del 1280, fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida 1281 Acompanyà Pere el Gran en la seva expedició a Alcoll, Sicília i Calàbria
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina