Resultats de la cerca

És un relleu tabular, disposat en plataformes escalonades, que culmina al pic de San Caprasio 811 m, punt més alt de la depressió estricta de l’Ebre coronen aquesta serra calcàries pontianes hi predomina l’estepa i hi ha alzines i pi blanc a la part solana

Format per roques calcàries, té un relleu modelat en part per les glaceres Presenta àrees boscoses, cobertes de faigs i de pins Uns altres cims són Pizzo d’Intermesole 2 646 m, Corno Piccolo 2 532 m i Pizzo Cefalone 2 532 m Hi ha ramaderia bovina

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

El terrenys del cicle triàsic dels Pirineus i, en particular, dels Pirineus catalans, presenten un desenvolupament força semblant a l’observat a la vora oriental d’Ibèria El límit inferior del cicle és marcat per una discordança regional, poc perceptible i pràcticament només subratllada per un conglomerat allà on els terrenys triàsics segueixen les fàcies saxonianes del Permià, i més aparent allà on en desborden els límits per reposar sobre un substrat més antic, al llarg d’una superfície d’alteració subaèria El límit superior és constituït per una discontinuïtat sedimentària al sostre d’una…

És formada per calcàries del Cretaci inferior, que sofreixen un procés de carstificació des del Pliocè, amb cicles alternants de circulació superficial i subterrània El relleu resultant, visible en les dolines i els avencs, ha denudat la muntanya i l’ha feta inhabitable i de vessants poc transitables

Neix a la serra de Cucalón Sistema Ibèric aragonès presenta fenòmens càrstics en travessar calcàries mesozoiques rega les hortes de Belchite i d’Azaila pantà de Moneva prop de la confluència amb l’Ebre entra en terrenys miocènics detrítics El cabal és escàs, i el règim, pluvial mediterrani

Pot ésser constituït per agregació o per floculació de dos pellets o més, per òolits, per esquelets o fragments d’esquelets d’animals inferiors o d’algues calcàries, o bé per l’arrencada, mitjançant un corrent d’aigua, d’una làmina de llot calcari més o menys endurit

El bosc hi té molt poca importància, i hi són freqüents les codines calcàries La vegetació consta sobretot de pasturatges xèrics de caràcter eurosiberià continental, que serveixen de refugi a algunes plantes mediterrànies Globularia vulgaris, Helianthemum oelandicum, etc, la presència de les quals en terres escandinaves resulta sorprenent

Roques calcàries de la punta de N’Amer, amb formes de dissolució i alteració influïdes per l’acció de la sal Al fons, el cap d’Es Pinar des Raig i el Cap Vermell Oriol Alamany Sa Punta de N’Amer 25, entre els principals espais naturals de Mallorca

Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura