Resultats de la cerca

Format al CH Caldes, hi jugà fins a la temporada 1982-83 Posteriorment formà part del CH Sentmenat 1983-84, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el FC Barcelona 1984-92, amb el qual guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, una Copa d’Europa 1985, una Recopa 1987 i dues Supercopes d’Europa 1985, 1986 Una vegada retirat fou entrenador de porters de l’equip blaugrana i gerent de la secció d’hoquei sobre patins 1993-2003, fins que passà a l’àrea de gestió esportiva de futbol del mateix club També ocupà càrrecs directius en l’EuroHockey Committee, la Unió de…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya 1923, 1924 en outrigger de vuit amb timoner Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de París 1924 Posteriorment, fundà el Club Natació de Caldes, que presidí durant els primers anys 1956-73 i, com a alcalde de la població, promogué la construcció d’una piscina municipal

Format al Club Hoquei Caldes, amb tretze anys arribà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de jugar al primer equip la temporada 2011-12, fitxà pel Moritz Vendrell, equip amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2012 i la Copa CERS 2012 La temporada 2013-14 tornà al primer equip del FC Barcelona on guanyà sis OK Lligues 2012, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, cinc Copes del Rei 2012, 2016, 2017, 2018, 2024 i cinc Supercopes d’Espanya 2012, 2014, 2015, 2016, 2018 En l’àmbit internacional ha guanyat la Lliga Europea en tres ocasions 2014, 2015, 2018, la Copa…

Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona 1670-95 Collaborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies És autor de Disputationes urinis 1701, Medica et legalis contentio inter…

Situació i presentació El municipi de Palau-solità i Plegamans, d’una extensió de 14,93 km 2 i situat a l’extrem oriental de la comarca, limita a llevant i de N a s amb els termes de Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Parets del Vallès mitjançant l’enclavament de Vila-rosal i Mollet del Vallès, tots pertanyents a la comarca del Vallès Oriental A ponent, el municipi termeneja amb els de Sentmenat i Polinyà, a migdia amb Santa Perpètua de Mogoda i per un petit sector a llevant amb l’enclavament de l’estany de Gallecs, pertanyent a Montcada i Reixac El municipi és format per una plana central…

L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Pertanyia a la baronia de Caldes

Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui

Construïda al segle XIII, fou reformada al segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació muralla circular exterior emmerletada, al segle XVI Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats , que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions 1949-50 i 1956-57 dirigides per Josep M Pons i Guri els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres…

El 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori veí de Sant Vicenç de Llavaneres tot el puig o turó de Caldes, diu el document a l’hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit, prop de les fonts termals que donen nom a la població Al llarg del segle XIII foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l’hospital que engrandiren la quadra