Resultats de la cerca

Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador continuà en les…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ocean Films Madrid, As Films Madrid ARGUMENT JGrau, EDe Santis GUIÓ JGrau, EDe Santis, Víctor Andrés Catena FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Juan Alberto Soler, Vicente Criado decorats MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Eduardo Fernández INTERPRETACIÓ Luis Ferrín Paco, Anabel Jordá la noia, Fernando Rey el pintor ric, Laly Soldevila una turista, Paco Camino, Curro Ortuño, Jesús Álvarez, Ana María Noé la mare ESTRENA Barcelona, 04081964, Madrid, 07091964 Sinopsi…

Vida L’any 1950 muntà un laboratori de fotografia d’afeccionat que abandonà al cap de tres anys per dedicar-se a la foto fixa de cinema Entrà a treballar com a operador a l’Emisora Films, on aprengué l’ofici al costat d’Ignasi F Iquino i del seu cunyat Antonio Isasi-Isasmendi, per a qui feu de segon operador en La mentira tiene cabellos rojos 1960 Després de participar en més d’una trentena de films, com A tiro limpio 1963, Francesc Pérez-Dolz, arribà a director de fotografia amb el llarg Los felices 60 1963, Jaime Camino, premi a la millor fotografia del Círculo de Escritores…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime …

Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars de la dècada…

S’inicià molt jove en la professió i durant vint anys fou càmera del No-Do , per al qual filmà l’actuació de The Beatles a la plaça de toros Monumental de Barcelona el 1965 En el camp del cinema es féu notar particularment en el curtmetratge Cercles 1967, de Ricard Bofill, i en Dante no es únicamente severo 1967, de Jacint Esteva i Joaquim Jordà, i Cada vez que 1968, de Carles Duran Després de crear una llum pròpia per als films de l’ Escola de Barcelona  i de passar el període 1972-82 dedicat a la publicitat, esdevingué un dels directors de fotografia més importants del cinema espanyol Entre…

Fill d’un viatjant de comerç i d’una quàquera, a 12 anys la família es traslladà a viure a Saint Louis, i els anys de la depressió econòmica treballà en una fàbrica de sabates, mentre ja escrivia narracions i aconseguia d’entrar a la Universitat de Iowa, on es llicencià 1940 El 1940 s’estrenà, sense cap èxit, la seva primera obra, Battle of Angels , que reféu posteriorment titulant-la Orpheus Descending 1957 El seu primer gran èxit teatral fou The Glass Menagerie 1945, que el féu conèixer internacionalment, i després escriví A Streetcar Named Desire 1947, Summer and Smoke 1948, The Rose…

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974…

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com Furia española…

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…