Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
sostingut | sostinguda
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant palatalitzada que acústicament presenta un lleu augment freqüencial als formats més alts.
És característica del rus l’oposició entre absència i presència d’aquest tret
adulària
esteperola
Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus
acidulant
Química
Substància àcida, generalment orgànica, que s’utilitza en molts processos com a conservant, regulador, modificador de viscositat, etc.
Presenten aquesta característica els àcids cítric, fumàric, propiònic, làctic, succínic, adípic, màlic i tartàric
euzó
Història
Soldat d’infanteria lleugera de l’exèrcit grec.
La característica més distintiva de l’uniforme dels euzons és una faldilleta de plecs
nervi
Nervis foliars de l’afelandra
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Cadascun dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i en altres òrgans de natura foliar.
Els nervis de les fulles sovint són perceptibles, i es distribueixen d’una manera característica
Robert Adams
Metge irlandès, de l’escola de Dublín.
Descriví, junt amb William Stokes, una forma característica de bradicàrdia, la malaltia de Stokes-Adams
meningioma
Patologia humana
Tumor benigne que s’origina a partir de les cèl·lules de les vellositats aracnoides.
Es forma sobretot a prop de la volta cranial, la qual reacciona amb una hiperostosi característica
art topiària
Botànica
Tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives.
Ja practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII