Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
dingo

Dingo
Glen Fergus (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels cànids, d’aspecte intermedi entre el gos i el llop.
El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és…
terizinosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures carnívors maniraptors també anomenats segnosaures, trobats en dipòsits cretacis de Mongòlia, la Xina i l’Amèrica del Nord.
Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis
mangosta

Mangosta ratllada
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids que pertanyen principalment als gèneres Atilax
, Cynictis
, Helogale
i Herpestes
.
Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi
pantoteris
Mastologia
Infraclasse de mamífers de la subclasse dels teris, de dimensions petites o mitjanes, amb dents petites i tallants, carnívors o insectívors.
Mesozoics, probablement eren molt pròxims a la soca que donà origen a tots els teris vivents Entre els seus gèneres destaca Amphitherium
miriàpodes

Miriàpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic.
Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
Les droseràcies
Droseràcies 1 Drosera rotundifolia a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora x 0,5 b detall d’una flor x 2 c càpsula seccionada transversalment x 2 Eugeni Sierra Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes Com la resta de plantes amb el mateix…
teixó

Teixó comú
Chris P. (cc-by-3.0)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels mustèlids que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i Melogale.
Són animals d’alimentació omnívora, amb el cos massís, la cua i les potes curtes, i tenen els dits, que utilitzen per a l’excavació, proveïts d’ungles fortes De distribució europea, asiàtica i nord-americana, l’únic que és present als Països Catalans és el teixó comú Meles meles , de distribució europea i asiàtica, que passa dels 50cm de longitud total, amb el pèl poc espès, negrós i amb taques blanques en algunes zones del cos, de costums bàsicament nocturns, que excava caus dins els quals passa l’hivern a les latituds més fredes S'alimenta d’animals fins i tot de petits mamífers i de…
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…
visó
visó americà
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat a dues espècies de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes
i de la família dels mustèlids que pertanyen al gènere Mustela
.
El visó europeu Mlutreola té una longitud d’uns 35 cm sense la cua i un pes una mica superior al mig quilo És d’un color uniformement burell De costums nocturns i aquàtics, construeix el cau prop de l’aigua, molt sovint amb dues sortides, l’una que dóna a l’aigua i l’altra a terra ferma Actualment la seva àrea és molt restringida hom el troba només a l’oest de l’Estat francès i en alguns punts de l’Europa central i principalment de l’oriental El visó americà Mvison , molt semblant al visó europeu, de pell també valuosa, s’estén per la major part de l’Amèrica del Nord, des d’Alaska fins al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina