Droseràcies. 1 Drosera rotundifolia: a aspecte general d’aquesta petita planta insectívora (x 0,5); b detall d’una flor (x 2); c càpsula seccionada transversalment (x 2).
Eugeni Sierra
Formen aquesta petita família vora d’un centenar d’espècies d’herbes escampades per quasi totes les regions, bé que més abundants a Austràlia. Fan les flors actinomorfes i pentàmeres, amb tres o més carpels soldats que donen una càpsula. En aquests vegetals destaca, però, més que cap altre, el fet que són plantes carnívores molt especialitzades, que atrapen i consumeixen insectes. Com la resta de plantes amb el mateix comportament, les droseràcies viuen en ambients molt pobres en nutrients, en general torberes molsoses. Per això, recorren a tal activitat amb la finalitat de procurar-se els ions minerals (nitrats, fosfats, etc.) que difícilment aconsegueixen per altre camí i no pas, com seria el cas dels vertaders carnívors animals, per obtenir els compostos orgànics dels insectes capturats.
L’herba de la gota (Drosera rotundifolia) atreu els insectes amb la lluentor i la coloració de les fulles, cobertes de tentacles glandulars. Els petits visitants que toquen els tentacles hi queden enganxats i són posteriorment digerits pels enzims que les mateixes glàndules tentaculars produeixen.
Antoni Agelet
Totes les droseràcies fan fulles alhora sensibles i glandulars, com les Drosera, herbes menudes que les tenen recobertes de pèls drets terminats en un capet viscós, roig i lluent. Els petits insectes (sobretot mosquits) que hi acudeixen enganyats pel seu aspecte, s’hi enganxen, i més encara amb els agitats moviments que fan per tal de deslliurar-se’n. El mateix limbe foliar es doblega i l’embolcalla parcialment, i segrega llavors, per unes menudes glàndules, diversos enzims càustics que corroeixen les parts toves de la presa, alliberant així els nutrients que la planta necessita i que absorbeix per la mateixa fulla. D. rotundifolia, la menys rara de les dues droseràcies del nostre país, viu als Pirineus i en alguna altra muntanya catalana, localitzada a les torberes d’esfagnes o en ambients similars.