Resultats de la cerca

Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I , fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries

Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe

Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V

Casada amb Menelau, fou raptada pel príncep troià Paris, i això motivà, segons la llegenda, l’expedició dels grecs contra Ílion Segons altres versions, Helena i Paris arribaren a Egipte, en lloc de Troia, i hi foren retinguts pel rei Proteu Ha inspirat nombroses obres literàries entre altres la tragèdia d’Eurípides, artístiques i musicals FCavalli, RKeiser, CWGluck — Paride ed Elena, 1770—, CSaint-Saëns i JOffenbach

Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars

Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53

Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel

Formà part de les companyies d’Enric Guitart i Margarida Xirgu Prolífic autor de teatre de consum, es féu conèixer amb Soltera, casada i viuda 1909, i escriví, entre d’altres obres, La festa del carrer 1918, La vida no és nostra 1925, Tres milions busquen hereu 1932, Les indecises 1934, etc És autor també d’una novella, L’ombra de Maria Clara 1924 Signava sempre com a Enric Lluelles

Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música

Estudià literatura, teatre, cant i dansa a les universitats de Nova York i Colúmbia, i després ho feu, becada, a Itàlia i París Entre el 1950 i el 1966 estigué casada amb Luciano Berio, gràcies al qual s’inicià en la música contemporània Paradoxalment, fou també una destacada intèrpret de Monteverdi Collaborà amb I Stravinsky i J Cage i compongué diverses obres Fou professora d’algunes universitats europees i canadenques