Resultats de la cerca
Es mostren 1624 resultats
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
comtat d’Edessa
Geografia històrica
Primer estat llatí creat com a conseqüència de la primera croada en conquerir Balduí de Boulogne (Balduí I) la ciutat d’Edessa el 1098.
Balduí I fou elegit rei de Jerusalem el 1100, i el succeí com a comte d’Edessa el seu cosí Balduí II du Bourg 1100-18, el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joselí o Joscelí I de Courtenay 1118-31 i al seu fill Joscelí II 1131-44 El 1144 fou conquerit pel soldà de Mossul ‘Imād-al-Dīn Zinkī
Emili Josep Isierte Aguilar
Futbol
Porter de futbol conegut amb el nom d'Emili.
Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993
Juan Luis Irazusta Adarraga
Futbol
Porter de futbol.
La temporada 1967-68 ingressà a l’Atlètic Catalunya procedent de l’Hernani En fusionar-se els dos filials barcelonistes, Atlètic Catalunya i Comtal, i crear-se el Barcelona Atlètic passà a jugar en aquest equip la temporada 1970-71 En la següent campanya, 1971-72, el FC Barcelona el cedí al CE Sabadell, a primera divisió Posteriorment formà part del Saragossa durant onze temporades 1972-83
Climent de Cabrera
Història
Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera.
Durant l’alçament de Catalunya contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya collaborant amb Francesc de Verntallat Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions 1463 Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Rodolf II de Borgonya
Història
Rei de Borgonya (912-937) i d’Itàlia (924-926).
Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle
Pere de Maçanet
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1190-96).
Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei
Joan II Casimir de Polònia
Història
Rei de Polònia (1648-68).
Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina