Resultats de la cerca

Vida i obra De difícil identificació, hom el considera secretari de la cancelleria de Pere IIIel Cerimoniós i autor de la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de setembre de 1380, on apareix un destacable elogi a l’Acròpoli d’Atenes, definida com la «pus bella joia que al món sia» Atribuïdes a un altre Bernat Miquel, se’n conserven dues composicions, una A Déu primer qui és causa causant , elogi exagerat d’Alfons el Magnànim , escrita després del 1442, i una altra, Per molt pensar so en un pensament , de caràcter amorós, reiterativa i d’estil artificiós Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896…

Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del s VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del s IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358

Capital històrica de la Valdonsella, a la frontera amb Navarra, el 970 Alfons el Bataller hi construí el castell El 1362 fou ocupada per Carles el Dolent de Navarra, que el 1364 s’hi entrevistà amb Pere el Cerimoniós Amb motiu del naixement de Ferran el Catòlic 1452, Joan II li concedí el privilegi d' hidalguía Partidària, en la guerra de Successió, de Felip V, aquest la feu capital de les Cinco Villas i li donà el títol de '' muy leal y vencedora villa ' Conserva una gran part de les muralles, l’església de San Esteban segles XI-XIII, el palau Sada, avui museu, i uns carrerons molt…

Treballà a Catalunya a mitjan segle XIV Pere el Cerimoniós li encarregà la decoració del palau reial de Barcelona, l’execució del sepulcre de Teresa d’Entença, a l’església dels framenors de Lleida, i després, entre el 1349 i el 1359, el sepulcre quàdruple per a ell i les seves tres mullers a Poblet, en el qual treballà associat a Jaume Cascalls El 1351 contractà la talla de la cadira episcopal, que es conserva al cor de la catedral de Girona Des del 1356 residí a Tarragona, on el 1368 executà el retaule de la capella dels Sastres, a la catedral, amb una tècnica més rudimentària

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Càller 1959 Promogué les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalanoaragonesa Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la seva extensa obra destaca I parlamenti di Alfonso il Magnanimo 1953, La politica italiana di Fernando I d’Aragona 1954, Medioevo aragonese 1958, La politica italiana di Martino il Vecchio 1962, Il feudalesimo in Sardegna 1968, Sibilla di Fortià, regina d’Aragona 1969, Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el…

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…

Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el féu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins una gàbia de…

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…