Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
salt

salt de trampolí Lillehammer 2016
Vegar Samestad Hansen (CC BY 2.0)
Esport
En esquí, cadascun dels salts que donen lloc a diverses modalitats de competició.
Els salts de trampolí són efectuats des d’un trampolí de 70 i de 90 m de llargada, l’alçada total del qual pot ésser modificada en 1,8 m Hom puntua segons un barem amb un coeficient de 0 a 20 tenint en compte la puntuació d’estil i la llargada del millor dels dos salts a què té dret el participant Els salts acrobàtics són una modalitat d’esquí artístic i consisteixen a saltar des d’un trampolí i fer figures acrobàtiques a l’aire
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
escolament
Geografia
Desplaçament de les aigües, en forma concentrada o ramificada.
L’escolament és subterrani , o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics El balanç anual d’escolament és donat per l' índex d’escolament , altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament , relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament , diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament balanç hídric
índex
Matemàtiques
Equació matemàtica utilitzada per a obtenir els valors de la variació d’un fenomen determinat.
L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses
salt

salt sincronitzat de palanca
Agência Brasil (CC BY 3.0 BR)
Natació
En natació, salt efectuat des d’una plataforma, durant el qual el saltador efectua diverses figures abans de capbussar-se.
El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc
moviment brownià
Física
Agitació contínua de partícules de dimensions microscòpiques (~1μm) en suspensió dins d’un fluid (líquid o gas), causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, les quals es desplacen contínuament per agitació tèrmica.
El nom prové de Robert Brown, que n'observà l’existència el 1827 El valor mitjà dels quadrats de les projeccions x dels desplaçaments d’una partícula qualsevol en una direcció determinada i en temps iguals, és donat per l’expressió següent, deduïda el 1905 per Einstein i M Smoluchowski =2 Dt , essent D=kT/6 πη a el coeficient de difusió k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura, η la viscositat del medi i a el radi de la partícula i t el temps Com més petites són les partícules, tant més observable és llur moviment
fórmula de Sprung
Física
Expressió matemàtica que permet de determinar la humitat relativa de l’aire en mesurar les temperatures seca ts i humida th d’un psicròmetre.
Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent
Els factors que limiten la producció en els ecosistemes terrestres
La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
equació
Química
Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina