Resultats de la cerca

La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris

Definició L’ albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari que es caracteritza per una coloració escassa o nulla de la pell, el pèl i l’iris de l’ull causada per la manca d’elaboració de melanina, el principal pigment de què depèn la coloració d’aquestes estructures De vegades, les persones que en són afectades presenten també altres alteracions hereditàries Causes i tipus El trastorn de la pigmentació que origina l’albinisme és la manca d’elaboració de melanina, que en condicions normals s’esdevé als melanòcits En aquesta alteració, la quantitat de melanòcits és normal,…

El mascle és d’uns 4 cm de llargada i presenta una gran variabilitat quant a la coloració i a la forma de les aletes la femella és d’uns 7 cm i de colors més uniformes Són vivípars amb fecundació interna El guppy habita a les aigües dolces d’Amèrica del Sud i és molt conegut com a peix d’aquari, on es reprodueix fàcilment Rep el seu nom del naturalista anglès Robert John Lechmere Guppy 1836-1916

Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies

Són semiplantígrads o digitígrads i tenen cinc dits a cada mà Presenten glàndules odoríferes molt desenvolupades a la vora de l’anus Generalment tenen canvis estacionals en la coloració del pèl Aquesta família enclou espècies típiques de terra ferma, com ara la fura, el visó i la mofeta, i d’altres que es mouen preferentment en rius i torrents, com la marta i la llúdria La major part dels membres de la família són activament caçats per tal d’obtenir les pells

Hom obté els ferrats per l’acció del clor sobre l’hidròxid fèrric, en presència d’àlcali, segons l’equació de reacció FeOH 3 + 5KOH + 3/2Cl 2 →K 2 FeO 4 + 3KCl + 4H 2 O Són poc estables, i a alta temperatura es descomponen, amb alliberament d’oxigen En dissolució concentrada presenten una coloració intensament vermella En els ferrats el ferro actua com a hexavalent, igualment com el sofre en els sulfats Són isomorfs amb els sulfats, els cromats i els manganats

És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració

De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors

Són força grossos, i tenen tres capes musculars i una boca anterior al cervell i que s’obre a la cavitat de la trompa Comprèn dos ordres els haplonemertins, de coloració viva, que inclouen formes pelàgiques que neden o suren a mar oberta, formes d’aigua dolça, terrestres tropicals i subtropicals i formes marines litorals, i els bdellonemertins, amb probòscide no armada però derivada de l’armada, espècies comensals en les cavitats de cargols d’aigua dolça o de cloïsses marines

La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat