Resultats de la cerca

Tingué lloc a Algesires des del 16 de gener fins al 7 d’abril de 1906, amb l’assistència de representants d’Alemanya, França, Àustria, Hongria, Bèlgica, Espanya, els EUA, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Suècia i el Marroc Espanya, associada secretament als francesos en llur “penetració pacífica” dins el Marroc, féu costat a la Gran Bretanya i a França, interessades a confirmar llur privilegiada situació, i aconseguí el reconeixement dels seus dominis al Rif, el control dels ports de Larraix i Tetuan Tànger compartit amb França i la participació a la banca estatal marroquina…

Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi Nobel de…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren de la Universitat de…

Graduat en química pel California Institute of Technology 1965, el 1970 obtingué el doctorat en biofísica al Massachusetts Institute of Technology Incorporat a la Universitat de Brandeis, amb Jeffrey Hall  formà part de l’equip que aconseguí alguns dels descobriments més importants en genètica de les darreres dècades, entre els quals destaca la identificació del gen conegut amb el nom de  period i de la proteïna PER, que regulen moltes de les funcions del rellotge biològic  i els ritmes circadiaris Per aquest descobriment, el 2017 obtingué el premi Nobel de medicina, conjuntament amb Jeffrey…

Estudià al Swarthmore College de Pensilvània i es doctorà en física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York Treballà en els laboratoris Bell estudiant les propietats òptiques dels semiconductors i després en un model quantitatiu per descriure el comportament cooperatiu de la hemoglobina Posteriorment fou professor de física a les universitats de Berkeley 1961-64 i Princeton 1964-80, professor de química i biologia a l’Institut Tecnològic de Califòrnia 1980-97 i el 1997 tornà a Princeton com a professor emèrit de biologia molecular És reconegut per inventar la xarxa de Hopfield, una…

Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H Robert Horvitz  El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular Amb Gary Ruvkun i David Baulcombe guanyà el premi Albert Lasker d’Investigació Mèdica Bàsica 2012 pels seus descobriments sobre el micro-RNA, unes diminutes molècules d’ARN que tenen un paper essencial en la regulació dels gens Per…

Es graduà 1989 i doctorà 1992 en física al California Institute of Technology Posteriorment cursà un postdoctorat al Steward Observatory de la Universitat d’Arizona 1992-93 Des del 1994 duu a terme recerca i exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, d’on des del 2000 és professora d’astronomia S’ha dedicat sobretot a l’astronomia d’ infraroigs , camp en el qual ha emprat tècniques d’interferometria de clapejat i òptica adaptativa  al telescopi Keck de Hawaii per a observar el centre de la Via Làctia, on identificà l’existència d’un forat negre  massiu predit…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de l’Òpera…

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…

  Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992 i l'Elmer…