Resultats de la cerca

Aparegut en el mercat l’any 1977, al cap de pocs mesos començà a competir amb el nou format VHS i més tard també amb el VCR 2000, d’origen europeu La rivalitat entre els dos primers sistemes, tots dos ideats al Japó, durant una bona part dels anys vuitanta afavorí avenços tecnològics notables Malgrat els avantatges del Betamax permetia d’aprofitar més bé la cinta i havia incorporat, abans que el VHS, els senyals d’àudio estereofònics, fou el VHS el que s’imposà finalment

Format al Collegi Sant Miquel de Barcelona sota la direcció de Lluís Abaurrea, fou campió d’Espanya juvenil i de segona categoria El 1969 en els Campionats d’Espanya aconseguí quatre medalles de bronze en els exercicis de terra, cavall amb arcs, salt i barres paralleles El mateix any guanyà el títol català de clubs amb el Sant Miquel El 1970 fou campió català en la barra i subcampió en el concurs general Les lesions l’obligaren a una retirada parcial, però el 1974 tornà a competir i es proclamà campió de Catalunya 1975

Començà a competir el 1987 amb el Club BMX Sant Andreu i fou campiona d’Espanya 1989-94 de forma seguida, tercera al Campionat d’Europa 1992 i sisena al Campionat del Món 1990 El 1994 es passà a l’especialitat del descens amb l’equip BCS primer, i el Sunn posteriorment El 1996 fou campiona d’Espanya de descens i dual eslàlom Es lesionà l’any 2000 El 2006 tornà amb el títol estatal de dual eslàlom i una segona posició al Campionat d’Espanya de descens

Abans de competir en esport adaptat havia estat tercera de Catalunya en 100 m papallona En els Jocs Paralímpics assolí les medalles de plata en els 100 m papallona 1992, 1996 i els 100 m esquena 1996 i les de bronze en els 200 m estils 1996 i els relleus 4 × 100 m estils 1992, 1996 El 1994 establí el rècord d’Espanya dels 100 m papallona i els 100 m esquena, i el 1996 el dels 200 m estils Rebé la medalla d’argent de Barcelona al mèrit esportiu 1993

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, ha obtingut sis victòries en torneigs del circuit de la Federació Internacional de Tennis ITF Quartu Sant’Elena 2005, Savitaipale 2006, Badalona 2008, Sant Cugat 2008, Galatina 2009 i Pàdua 2009 En els Jocs Mediterranis del 2009, guanyà, juntament amb Laura Pous, la medalla d’or en la categoria de dobles En dobles també ha guanyat dos torneigs ITF L’any 2009 una doble operació d’espatlla no li permeté competir durant un any El mateix any assolí la posició 185 en el rànquing de la WTA

L’any 1981 començà a competir al Club Nàutic Amposta, on restà fins el 1996, any que es retirà En categoria sènior, i en 1×, assolí set Campionats de Catalunya 1989-95 i quatre d’Espanya 1990-93 En 2× fou subcampiona estatal 1994 amb Belinda Carpintero RCM Barcelona, subcampiona del Match des Seniors de Glasgow 1992 amb Eva Donés RCM Barcelona, i subcampiona de la Regata Internacional de Lucerna en 2× PLl pes lleuger El 1996 participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta en rem de couple amb Esperanza Márquez

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Germà de Hans S’inicià en el món dels rallis guanyant el III Ralli Tres Costes 1968 Amb l’escuderia Montjuïc, fou campió d’Espanya de velocitat per a turismes 1970 i guanyà les 3 Hores de Hockenheim Com a pilot oficial de Seat s’adjudicà el Campionat d’Espanya de rallis 1973 El 1973 abandonà el món de la competició i passà a gestionar la carrera del seu germà El 1986 tornà a competir enquadrat en l’equip Nissan de Raids, amb el qual quedà segon en el V Ralli dels Faraons

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell