Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
dieta d’Espira
Història
Dieta celebrada a la ciutat alemanya d’Espira diverses vegades.
La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia…
Benet II
Cristianisme
Papa (684-685).
Obtingué de l’emperador Constantí IV que el dret de ratificar l’elecció pontifícia fos delegat a l’exarca de Ravenna Aconseguí de l’església visigoda, reunida en el XIV concili de Toledo, el reconeixement del VI concili ecumènic III de Constantinoble, que condemnava el monotelisme Venerat com a sant, hom en celebra la festa el 7 de maig
Khíntila
Història
Rei visigot (636-639).
Fou elegit rei en morir Sisenand, per una assemblea de bisbes i pròcers, seguint l’esperit del concili IV de Toledo Dedicat a les institucions del reialme, durant el seu regnat es reuniren el concili V i el VI de Toledo 636 i 638, que augmentaren la influència eclesiàstica en el govern i iniciaren el reforçament del poder reial
Pedro del Frago y Garcés
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià teologia a la Universitat de París Assistí com a teòleg al concili de Trento i després com a bisbe d’Ales Sardenya Posteriorment fou bisbe de l’Alguer 1562-72, de Jaca 1572-77 i d’Osca 1577-84 Deixà, entre moltes obres religioses, un diari del concili de Trento que va del 1542 al 1560
Artemi
Cristianisme
Bisbe de Tarragona (~589-~599).
Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell…
Ingobert
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, successor de Galderic (878), des d’abans del 885.
L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe
Diòscor d’Alexandria
Cristianisme
Patriarca d’Alexandria (444-451).
Seguidor de les doctrines cristològiques d’Eutiques, quan aquest fou condemnat reuní un concili conegut com el lladronici d’Efes 449, on aconseguí de rehabilitar les formulacions monofisites Rebutjada definitivament aquesta doctrina pel concili de Calcedònia 451, fou deposat i exiliat Els creients alexandrins es dividiren entre els qui acceptaren el dictat imperial i els qui restaren fidels a llur patriarca
Prokop
Història
Capitost txec, anomenat el Rapat o el Gran
.
Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament
monotelisme
Cristianisme
Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.
Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina