Resultats de la cerca
Es mostren 2084 resultats
desequilibri
Economia
Situació d’un sistema en el qual les magnituds econòmiques no s’han compensat mútuament i hi ha una tendència a la variació, en el temps, de les variables endògenes al sistema.
La situació de desequilibri pot desencadenar les forces que portin el sistema a una nova situació d’equilibri o pot accentuar les forces contradicctòries que, en no compensar-se, perpetuaran el desequilibri El concepte de desequilibri pot ésser aplicat al sistema econòmic en conjunt o, en concret, a uns determinats aspectes de realitat econòmica Així, hom parla de desequilibris regionals, de creixement desequilibrat, de desequilibri en la balança de pagaments, de mercats en desequilibri, de desequilibris sectorials, etc
dinàmica de grup
Psicologia
Sociologia
Nom donat a l’estudi teòric i experimental de la formació i l’evolució dels grups petits, amb la finalitat de modificar-ne el funcionament com a conjunt i la personalitat dels membres.
La dinàmica de grup investiga els processos i canvis que es donen dins un grup i els factors que el determinen, i hom l’aplica en psicosociologia i pedagogia, sovint, en la forma dels anomenats training groups L’objecte d’aquests grups consisteix a procurar un canvi en llurs participants, presos com a individus, mitjançant la modificació del grup concret Una personalitat destacada dins aquest camp és Kurt Lewin, que el 1945 creà el Research Center for Group Dinamics
anàlisi de mercat
Economia
Estudi de les característiques, elements i variables d’un mercat, com ajuda empresarial per a la presa de decisions.
En concret, l’anàlisi del mercat ha de preveure els aspectes següents a les característiques que determinen un mercat necessitats, desigs i demanda b els límits del mercat c els diferents tipus de mercat existents i els criteris de classificació possibles d les àrees comercials e la capacitat de compra dels consumidors f l’estructura del consum/demanda g les institucions comercials que incideixen sobre el mercat, i h l’efecte de l’entorn, en general, i de la competència, en particular
subjectivisme
Filosofia
Tendència o doctrina filosòfiques segons les quals hom redueix el valor del coneixement al subjecte, el qual n’és l’únic criteri de veritat.
Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
Florència acull la primera cimera de líders socialdemòcrates
La ciutat italiana de Florència acull la primera reunió dels principals dirigents de partits socialdemòcrates d’Europa, els Estats Units i el Brasil A la cimera assisteixen Bill Clinton, Tony Blair, Massimo D’Alema, Lionel Jospin, Gerhard Schröder i Fernando Henrique Cardoso, entre d’altres, que parlen de la necessitat de donar respostes als problemes que presenten les noves tecnologies i la creixent globalització La reunió es tanca sense un acord concret, però amb el compromís de repetir de manera periòdica la trobada
biodisponibilitat
Alimentació
Farmàcia
Fracció o percentatge alliberat d’una substància administrada (droga) o ingerida (aliment) que resulta útil o que és biològicament activa en ingressar a la circulació general o en atènyer l’òrgan a què va destinada.
Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme
Bernat Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric
Aleksej Mikhajlovič Remizov
Literatura
Escriptor rus.
Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística
Jan Bruegel
Els quatre elements - Aire, de Jan Bruegel, obra pertanyent a una sèrie de pintura al·legòrica del pintor flamenc
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Segon fill de Pieter Bruegel el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina