Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final…

El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del…

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou…

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del…

Després d’obtenir un títol en història per la Universitat de Tolosa 1982, ingressà a l’Institut d’Études Politiques de París, on es diplomà 1986, i posteriorment acabà els estudis a l’École Nationale d’Administration 1991 Fou successivament conseller del Tribunal de Comptes 1991-99, secretari general de la prefectura de Valclusa 1999-2001 i president de la cambra regional de comptes d’Alsàcia 2001-05 Aquest any passà a l’administració estatal com a director d’hospitalització i organització de cures al Ministeri de Solidaritat i de Cohesió Social Director de gabinet del Ministeri…

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament de Governació i Relacions…

Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres…

El promotor és Josep M Barrios Casals En les eleccions municipals de 1991 obtingué diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 3 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell En les de 1995 obtingué novament diverses alcaldies i representació en els consells comarcals 1 conseller a la Noguera, 1 al Pla d’Urgell, 1 a l’Urgell i 1 a la Segarra En les de 1999 presentà 18 candidatures a Lleida i obtingué 5341 vots 2,7% i 49 regidors i 4 consellers comarcals 1 a l’Urgell, 1 a la Noguera i 2 a la Segarra

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans