Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…
tiorba
Música
Instrument cordòfon compost i sense cordal, de la família del llaüt, precedent immediat del chitarrone romà, que aparegué al segle XVI i que, com ells, desaparegué al final del segle XVIII.
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una sola peça o bé…
viola de mà

Viola de mà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Fou molt apreciat a Espanya durant el segle XVI, on també s’anomenà vihuela , i donà lloc a una producció musical de gran qualitat Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, de fons pla, un mànec amb deu trasts movibles i un claviller en forma de pala amb clavilles posteriors Pot tenir sis o set ordres de cordes, lligades a la base de l’instrument i tensades sobre un pont La taula harmònica porta una roseta central Antigament, el terme viola feia referència a un ampli nombre d’instruments…
dulcimer
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares sense diapasó, de cordes percudides per dues baquetes molt fines —o per un mecanisme—, afinades diatònicament i fixades damunt una caixa de ressonància de forma trapezoidal o rectangular.
Fou utilitzat, sobretot, a l’edat mitjana
banjo
banjo de cinc cordes
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, sense cordal (corda pinçada); pot tenir 4, 5, 6 o 9 cordes, i és de mànec llarg, com la guitarra, i de caixa circular coberta amb pell, com el tambor.
Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació
clavicordi

Clavicordi del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda percudida amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot ser variada…
monocord

Monocord
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument cordòfon format per una sola corda muntada sobre una caixa de ressonància allargada, emprat en l’antiguitat per a l’estudi i la demostració dels intervals musicals i la seva relació amb les llargades de les cordes.
És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…