Resultats de la cerca
Es mostren 1724 resultats
N’Djamena
Ciutat
Capital del Txad i de la prefectura de Chari-Baguirmi.
És situada a la vora dreta del Chari, al punt de confluència amb el Logone, en una regió de conreus de cotó, blat, mill i blat de moro És el centre administratiu, comercial i de comunicacions de l’estat Indústria de la confecció, desmotatge del cotó per a l’exportació, central elèctrica i producció d’oli vegetal Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Tchad, fundada el 1971
Amarillo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, als EUA.
Centre agrícola blat, cotó i ramader bovins de la regió texana de Panhandle, amb indústries derivades farineres, conserves de carn, obtenció d’oli de la llavor del cotó Es convertí en centre industrial quan hom descobrí petroli i gas natural prop de la ciutat refineria de petroli, indústries químiques Hi ha una fàbrica del govern que obté heli de les fonts de gas natural És un centre de comunicacions i té aeroport
Hunan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Centre-sud, al S de la de Hubei.
La capital es Changsha És una regió muntanyosa, excepte al NE, on hi ha una plana alluvial Els rius Siang i Yuang són els més importants, i a llur vora se situen les poblacions més grans Hi ha conreus de blat, arròs, te, cotó i taronges, i jaciments de ferro, carbó, mercuri, antimoni i manganès Els mercats resten lligats per una comunicació fluvial intensa Té indústries tèxtils cotó, mecàniques, manufactures de fusta i vidre
Ajmer
Ciutat
Ciutat de l’estat del Rājasthān, a l’Índia, situada a la regió semiàrida del NW dels Ārāvalā Parvata, al peu del Taragarh.
Mercat agrícola i centre comercial cotó, blat, moresc, sal, opi Manufactures sabó, sabates, estampats i tints cotó, llana, productes farmacèutics i instruments musicals violes i tam-tams Entroncament ferroviari Considerada una de les ciutats santes de l’Indostan, és centre de pelegrinatge Ajmer fou fundada pels chāhamāna o chauhān, seu d’aquesta dinastia hindú L’any 1025 fou saquejada per Maḥmūd de Ghaznī Més tard esdevingué residència favorita dels emperadors mogols Tingué una mesquita important i rica
Pusan
El port de la ciutat de Pusan, el més important de tota la República de Corea i que es troba a l’estret de Corea
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat metropolitana de la República de Corea.
Situada a l’estret de Corea, és el port principal del país i la segona ciutat en població Exporta soia, arròs, seda, peix i bestiar i importa carburants, metalls, cautxú, cotó i maquinària És un centre pesquer Té drassanes i indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil cotó i seda, química, sucrera i alimentària Nus de comunicacions té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat Nacional de Pusan, fundada el 1946, i la Universitat de Dong-a, el 1947
Bernat Glòria i Bosc
Economia
Fabricant d’indianes.
Comerciant matriculat i ciutadà honrat 1748, fou introductor del cotó americà 1752 A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers El 1755 gestionà, amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors El seu fill Josep Glòria i Picó 1723 — 1772, ciutadà honrat, fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona
Eşfahān
Ciutat
Capital de l’ostān homònim, Iran.
Situada al centre del país, en una plana ben regada que produeix tabac, opi, cotó, fruites i vi D’origen antic, sobre el camí de Teheran a Shīrāz, fou un dels majors centres culturals de l’Orient Nucli industrial, amb la primera siderúrgia del país, alimentada pel ferro de Bāfq i pel carbó de Tangal-Raiar Important artesania catifes, teixits de llana i cotó, calçats, porcellanes, cuir repussat i metalls Centre d’ensenyament superior Universitat d’Eşfahān, fundada el 1950
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
numeració

Sistemes directes de numeració dels fils
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o…
Josep Giralt
Industrial.
El 1820 formà part de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó El 1829 tenia a Barcelona una de les fàbriques d’estampats més modernes, equipada amb un cilindre d’estampar mecànic El 1832 participà, amb els Bonaplata, Joan Vilaregut, Valentí Esparó i Joan Rull, en la creació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia creada el 1831, dedicada a la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que el 1832 installà la primera màquina de vapor aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina